Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Josep Maria Benet i Jornet: "Aquest premi és per al teatre català"

El dramaturg va recollir ahir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Les fades que envolten l'escenari del Palau de la Música es van convertir ahir al vespre en bruixes: les senyores de la neteja de Revolta de bruixes . El Palau es va convertir en un humil pati de veïns del Raval. Les esperances, les pors i els dubtes d' Una vella, coneguda olor i E.R. , entre altres obres, van parlar per Josep Maria Benet i Jornet, que una estona després va pujar a l'escenari, visiblement nerviós, per recollir el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el primer que s'atorga a un dramaturg.

Fent gala de la modèstia excessiva que Rosa Maria Sardà li havia retret afectuosament pocs minuts abans, Benet i Jornet es va fer un embolic amb els papers i va acabar saludant les autoritats que presidien l'acte -potser no s'ha de descartar la ironia- quan va retrobar la llista de polítics a mig discurs. Quan va saber que se li atorgava el premi, va recordar Benet, estava "sol a casa" i es va quedar "aturat". "Per què? Per què? Per què?, em vaig preguntar. De sobte se'm va encendre una llumeta i em vaig quedar tranquil: el premi no és per a mi, és per al teatre català", va dir ahir. Des del mateix vídeo que la Sardà, un bon grapat de companys de la professió li van agrair la seva passió pel teatre, actors i actrius que han participat en obres seves: Pep Cruz, Gemma Brió, Rosa Boladeras, David Selvas, Pere Arquillué i Emma Vilarasau; el cineasta Ventura Pons, que ha adaptat diversos textos seus al cinema; els directors Oriol Broggi i Josep Maria Mestres; l'autor i director Sergi Belbel, també present a la sala; el músic Albert Guinovart i el realitzador i director Esteve Rovira.

Constructor i renovador

La trajectòria teatral de Benet i Jornet, formada per una cinquantena d'obres, també va ser decisiva en la concessió del Premi d'Honor, així com el seu paper pioner en la creació de telesèries com Poblenou , El cor de la ciutat , Nissaga de pode r i Ventdelplà . "Som davant d'un dels grans constructors i renovadors de la cultura catalana contemporània, i un dels seus normalitzadors, va dir Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, en el discurs que va encetar l'acte. Els serials de Benet i Jornet, havia dit just abans Casals, "han aconseguit un enorme impacte popular sobretot des de TV3 i han creat una veritable indústria de l'audiovisual des l'exigència i la comercialitat ben entesa".

Ambició, qualitat, constància i rigor van ser els valors que Casals va atribuir a la feina de Benet i Jornet, que es va declarar "hereu" d'Àngel Guimerà i va subratllar que l'èxit internacional que va tenir l'autor de Terra baixa i la bona salut de la dramatúrgia catalana actual eren "dos grans moments del teatre català". Ell ha sabut estar entre l'un i l'altre i superar, tal com va explicar, el fet que el teatre fos menystingut des del Noucentisme respecte a la poesia i la novel·la. També ho era als anys 60, quan va debutar amb Una vella, coneguda olor . Cinquanta anys més tard, ha estrenat l'obra Com dir-ho? a l'Almeria Teatre.

Ahir, a més de Belbel, va estar acompanyat per dos dels seus hereus teatrals més importants: Toni Casares, el director de la Sala Beckett, i Jordi Galceran, l'autor d'El mètode Grohnholm . També van assistir a l'acte tota la seva "família de sang", va subratllar el dramaturg, que va criticar que només tres dones hagin rebut el Premi d'Honor al llarg de la trajectòria del guardó.

"Benet es va formar dins la planxadora franquista", va dir Joaquim Molas en la primera glosa que va precedir el lliurament del guardó. El filòleg va situar Benet en l'explosió dels anys 60, en un moment en què "el programa de resistència al franquisme es va convertir en combat i en expansió per recuperar els carrers". Enmig de la grisor teatral del franquisme, Benet i Jornet va salvar en el seu discurs la figura de Josep Maria de Segarra, i va esmentar un seguit d'autors catalans que no es van dedicar a la literatura dramàtica però que van ser cabdals: Salvador Espriu, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo, Llorenç Villalonga i Josep Palau i Fabre.

Un cànon "flexible i dinàmic"

En l'última glosa de la vetllada, Enric Gallén va qualificar Benet i Jornet de ser l'autor d'un cànon "flexible i dinàmic", "que no vol ser identificat per una estètica concreta", i com un creador que ha sabut establir una relació "fluida" amb els autors més joves. Entre la rigidesa institucional de l'acte, la glosa de Joan Lluís Marfan va donar un to distès a la vetllada. Amb un discurs fet "en nom de l'amistat", Marfany va fer broma recordant com Benet i Jornet pronosticava que seria un autor fracassat i esmentant "el seu compromís per la llengua i el seu amor apassionat pel teatre".

Els llibres que ens fan grans