Antoni Noguera: "Al Solleric hi va haver moments de mala sort, però hem passat pàgina"

PalmaAntoni Noguera tria el Casal Solleric per fer l’entrevista. En concret, la sala on hi ha l’exposició Vida i color, Palma i els anys 80 des de la mirada de Toni Socias. El nou tinent de batle de Cultura i Benestar Social de Cort s’asseu en un sofà tou, de color verd fosc. Darrere, uns llums de color fúcsia que diuen “La mala pécora”. Després de dos concursos fallits i dos anys de gestió de l’educador Sebatià Mascaró, Noguera va signar divendres la convocatòria i les bases del nou concurs per dirigir l’espai.

Segons vàreu anunciar dijous, aquest espai hauria de tenir una nova direcció a partir de l’agost. Quina direcció hauria de ser?

No hi ha canvis significatius, però crec que estam en etapes diferents. Sebastià ens ha aportat molta tranquil·litat i pau, i ara podem anar ràpidament a un nou director o directora. Crec que els requisits són flexibles i han estat consensuats amb les associacions culturals i amb persones del Consell Municipal de Cultura.

Aquest Consell Municipal de Cultura que es va formar en l’anterior legislatura ha complert el paper per al qual va ser creat?

Ara, a mitjan juliol, els convocarem per compartir amb ells els principals projectes de la nostra gestió cultural. Ha de ser un consell de tipus consultiu, apoderador i de millora de tot allò que feim. Volem que totes les polítiques culturals passin pels grups de feina d’aquest consell.

Abans no hi passaven, per aquests grups de feina, llavors?

Sí, s’anava fent, però ara ho volem continuar impulsant d’una manera més continuada.

Com valorau la gestió de l’àrea de Cultura en l’anterior legislatura?

Crec que es varen iniciar projectes molt importants, als quals donarem continuïtat en aquest mandat. A Palma sempre hem tingut una mancança d’espais de creació, i la fàbrica Can Ribes i l’antiga presó han de ser espais de creació on es pugui facilitar la tasca de l’artista. És cert que en la legislatura anterior hi va haver moments convulsos, però és important una segona legislatura per donar continuïtat als projectes.

Moments convulsos com quins?

Vinculats estrictament al Casal Solleric. Hi va haver moments de mala sort, amb els concursos deserts, però ara ja hem passat pàgina.

Dèieu que es varen impulsar projectes importants. Quins?

Jo destacaria la millora del contingut cultural de la ciutat. Per exemple, en l’Atlàntida l’Ajuntament ha fet un paper important de col·laboració, i és un festival que pot arribar a ser un dels més reconeguts d’Europa per la seva temàtica i per la seva vinculació amb la cultura, el cinema, la música i la crítica social a Europa. Destacaria també la recuperació del festival Cançons de la Mediterrània i la Fira B!, amb què també col·laboram. El contingut cultural de la ciutat ha augmentat i ara s’ha d’arrodonir amb la recuperació, per exemple, del Festival de Jazz.

Com a ciutadà de Palma, què trobau a faltar en l’àmbit cultural?

Jo crec que hi ha una qüestió importantíssima, que és que el ciutadà de Palma sàpiga el que passa culturalment a Palma. I és per aquest motiu que volem enfortir l’equip de cultura amb la nova Direcció General de Difusió de la Cultura. Treballarem per una agenda cultural única en versió web, amb extensió a aplicacions de mòbil i xarxes socials. Jo consider que és més un tema de com es comunica que no del que no es fa. Crec que comença a haver-hi contingut cultural a la nostra ciutat, i ara nosaltres tenim el repte de millorar-lo, però especialment, de comunicar que existeix.

Heu parlat de descentralitzar la cultura a barris més desfavorits. Què s’ha fet i què hi ha per fer en aquest sentit?

Jo el que he comentat a la regidoria és que qualsevol cicle cultural que surti de Cort tingui en compte les escoles i els barris més vulnerables. En la legislatura passada el cicle de dansa ja va fer algunes activitats al barri de la Soledat, per exemple. El que hem proposat enguany és que el cinema a la fresca dugui projeccions a barris com Son Gotleu, Nou Llevant, el Camp Redó... Interioritzar que a aquestes barriades hi ha d’arribar la cultura. De fet, amb Can Ribes i l’antiga presó estam canviant la centralitat cultural de la ciutat.

En quin punt estan aquests projectes?

Amb l’antiga presó s’estan ultimant els plecs i el model de gestió i la idea és començar les obres l’any vinent. Nosaltres tenim 900.000 euros de la Llei de capitalitat i començarem a emprar aquests doblers perquè l’antiga presó s’adapti al projecte guanyador. I per a Can Ribes tenim el projecte i els doblers, però hi ha el problema de la catalogació. Nosaltres estam d’acord que l’edifici es catalogui, però que sigui l’Ajuntament qui ho faci i que aquesta catalogació es pugui adaptar al projecte de centre de circ.

Quina disciplina s’hauria de potenciar més a Ciutat?

Crec que hi ha hagut una aposta molt important de Palma per la dansa. Estam treballant en la idea que alguns dels teatres de la ciutat puguin fer-se servir com a residència de companyies de teatre o dansa que comencen i han de tenir un espai per poder crear.

Vàreu anunciar dues noves biblioteques a Gènova i a Pere Garau. Com es materialitzaran aquests projectes?

A Gènova, és un projecte de l’àrea d’urbanisme i, a banda d’una biblioteca, serà també un casal de barri i un centre de gent gran. Ja té pressupost -la Llei de capitalitat- i les obres començarien a principi de l’any que ve. Pel que fa a la de Pere Garau, estam gestionant la cessió d’un espai per part d’un privat i, una vegada que ho tinguem resolt, s’haurà de fer una tasca d’accessibilitat i dotar-la amb el personal corresponent.

Augmentarà el pressupost de cultura?

Bé, aquest és l’objectiu. Especialment en programació cultural. Molts de projectes que hem anunciat ja tenen pressupost, com Can Ribes, l’antiga presó o la rehabilitació de les torres del Temple. I hi ha alguns nous serveis que necessitaran nou personal, per això és important tenir el projecte clar, per no haver d’improvisar.

Com valorau la vida a les biblioteques?

Les principals biblioteques de la ciutat funcionen bé. I amb les de barri, estam millorant l’espai per fer-lo més propici que hi entri la gent.

Pel que fa als ajuts, Cort en dona a centres de cultura per metre quadrat, cosa que beneficia els llocs més grans. Què us sembla?

Nosaltres volem que es generi activitat econòmica des de la cultura, i és evident que aquest suport s’ha de continuar donant independentment dels metres que hi hagi. En qualsevol cas, si hi ha qualsevol demanda o propostes de canvi ho revisarem.

Són justificats els dos nous càrrecs a l’àrea de Cultura i Benestar?

Totalment. El de difusió, per això que comentava de millorar la comunicació de les propostes culturals a la ciutadania, i el d’infància comunitària, perquè amb la Llei de la infància ens atribueixen noves competències.

En quin punt està el desallotjament de Son Banya?

La previsió que tenim és que a final del 2020 Son Banya sigui un solar. Actualment hi queden 100 famílies. D’aquestes, 90 entrarien al programa social i uns 50 necessitarien un habitatge.