Premi Velázquez a la iconoclàstia d'Antoni Miralda

BarcelonaVers lliure del panorama artístic català i artista iconoclasta que no ha deixat de sorprendre amb les seves instal·lacions i rituals cerimonials, Antoni Miralda (Terrassa, 1942) va afegir ahir un reconeixement al seu important currículum: el premi Velázquez d’Arts Plàstiques, que concedeix el ministeri d’Educació i Cultura a un creador iberoamericà per la seva trajectòria. “L’art que no s’obre és un art emmarcat en les institucions -va declarar l’artista en saber la notícia-. Aquest premi és una porta oberta, i és el diàleg, el que entra”. Juntament amb el diàleg, també van arribar els 100.000 euros de dotació del guardó.

Miralda es va donar a conèixer a mitjans dels 60 a París, on formava part d’un grup d’artistes catalans integrat també per Jaume Xifra, Benet Rossell i Joan Rabascall. Allà va començar a treballar amb els objectes -és famosa la seva obra amb soldadets de plàstic, Soldats soldés - i a desenvolupar un gran interès per l’antropologia dels rituals col·lectius, que explora a través de happenings, performances, instal·lacions i accions col·lectives que, com destaca el jurat del premi Velázquez, “involucren audiències vinculades al món artístic i agents de la vida quotidiana”. Als 70 es desplaça als Estats Units fascinat per la vida quotidiana d’un país que va ser per a ell “un laboratori molt extens per treballar-hi”.

Unir l’art i el menjar

El seu llenguatge articula sempre una mirada crítica però també un sentit lúdic de l’art, com el que el va portar a casar l’Estàtua de la Llibertat i el monument a Colom de Barcelona, a servir un còctel al públic de la seva retrospectiva al Macba o a associar-se amb la xef Montse Guillén per reobrir a mitjans dels 80 a Nova York un dels restaurant favorits de les grans estrelles del Hollywood clàssic, però convertit en bar de tapes. “El meu somni era unir art i menjar i el d’ella era obrir un restaurant. Rebíem 800 persones cada dia”, recordava l’artista el 2016, quan el Macba va reconstruir El Internacional Tapas Bar en el marc de la mostra Miralda Madeinusa.

Un dels gran eixos del treball de Miralda és, precisament, l’interès per la cultura del menjar i els seus cerimonials. L’artista ha explorat la cruïlla entre l’art i la gastronomia creant peces comestibles i, a mitjans dels 90, fundant el FoodCultura, un “museu sense parets” concebut com a plataforma per repensar l’alimentació des de la pràctica artística i l’exploració antropològica.

Miralda, que en els últims temps viu entre Barcelona i Miami, és un dels artistes catalans més versàtils i originals de les últimes dècades. “Moltes vegades es banalitza l’obra de Miralda perquè treballa amb uns materials molt pròxims -explicava a l’ARA Enric Franch, comissari d’una mostra de l’artista a la Fundació Suñol-. Però amb la seva mirada sobre la realitat i la vida al carrer mostra els mecanismes més profunds amb què construïm el nostre món i la nostra cultura”.

Entre les últimes accions artístiques de Miralda destaca una performance que va il·luminar la històrica botiga de roba Santa Eulàlia del passeig de Gràcia. L’1 de novembre participarà en una gala en honor a Christo i Jeanne-Claude i, més endavant, té previst fer una intervenció a Miami i exposar a la galeria Senda de Barcelona.