ARQUITECTURA
Cultura 01/10/2015

Antoni Gaudí, aperitiu del Museu Diocesà

El centre d’art incorpora el nom de l’arquitecte i li dedica un nou recorregut amb noves tecnologies

Antoni Ribas Tur
3 min
Entre les maquetes incloses dins la mostra n’hi ha una de la Casa Batlló realitzada pel maquetista Juan Pablo Marín Almor.

BarcelonaEl Museu Diocesà de Barcelona va obrir les portes el 1916 i conserva més de 4.000 obres de les parròquies barcelonines, des de peces grecoromanes fins a d’altres del segle XX. Els seus fons també inclouen peces gaudinianes, com els bancs de la cripta de la Colònia Güell i materials de treball. Des de l’agost ha adoptat el sobrenom de The Gaudí Exhibition Center, després d’una reforma de l’edifici i de renovar la museografia, que ara està protagonitzada per les noves tecnologies.

“No és una transformació, és una part del museu. Tenim un edifici únic, la Pia Almoina. L’hem de mantenir, i som una entitat privada. Hi ha una col·lecció d’obres d’art de tota la diòcesi que hem de mantenir i difondre. A més de la col·lecció d’obra gaudiniana que tenim, portem molts anys col·laborant amb centres d’investigació gaudinians d’arreu del món, sobretot centreeuropeus”, diu Pere Jordi Figuerola, conservador de l’arquebisbat de Barcelona, comissari del projecte i membre fundador de The Gaudí Research Institute, l’entitat que va organitzar el primer congrés mundial sobre l’arquitecte l’any passat i que també participa en aquest projecte juntament amb l’empresa Gaudí Barcelona Projects.

Diàleg amb els tresors del museu

La incorporació de Gaudí al nom del museu el converteix en un potent reclam turístic, però, tret de la planta superior, on es despleguen diverses maquetes de l’església de la Colònia Güell i un audiovisual 3D, la seva presència en la resta de sales és discreta: es poden veure mostres de materials i documents, molts dels quals també de l’església de la Colònia Güell, que ho tenen difícil a l’hora de competir amb peces com els frescos romànics de Sant Salvador de Polinyà i retaules gòtics de pintors com Bernat Martorell i Pere Garcia de Benavarri.

Una virtut del centre, a banda de la difusió del llegat de l’arquitecte des de perspectives de la llum, la geometria, la tradició, la fe i la ciència, és que crida l’atenció sobre un fons del qual es podria treure més suc i que és menys conegut pel gran públic del que es mereix.L’objectiu de The Gaudí Exhibiton Center és abastar l’obra de l’arquitecte, on la religió té un presència “omnipresent”, diu Figuerola, i el seu potencial com a “científic universal” i inventor de les maquetes polifuniculars. “Al llarg del recorregut el públic trobarà totes les influències de Gaudí, des que era petit fins que va entrar a la universitat. Una és la del món oriental, que li va aportar el seu amic, l’egiptòleg i cònsol a diverses ciutats xineses Eduard Toda, que va portar una col·lecció enorme i que Gaudí potser va veure”, subratlla Figuerola.

També criden l’atenció les campanes tubulars amb què l’Orfeó va estrenar el Parsifal en versió concert el 1892 i que Gaudí va demanar en préstec de cara al disseny del carilló de la Sagrada Família, els fragments d’un vitrall de la Sagrada Família que va sobreviure a la Guerra Civil i una reproducció actual a mida natural del drac del Parc Güell.

Gaudí en l’arquitectura actual

Un altre dels àmbits destacats és l’anomenat Gaudí Lab, que inclou la recreació de les fotografies d’una figura des de diferents perspectives que Gaudí aconseguia amb ajuts de miralls i que van ser claus en la construcció de la façana del Naixement de la Sagrada Família. El recorregut es clou amb una projecció d’obres d’arquitectes contemporanis que beuen de les troballes gaudinianes com Norman Foster, Jean Nouvel, Oscar Niemeyer, Toyo Ito i Enric Miralles. També, amb els homenatges que li van dedicar Josep Maria Subirachs, a banda de la seves escultures per a la façana de la Passió, i Salvador Dalí.

The Gaudí Exhibition Center va entrar en funcionament a l’agost però no s’ha presentat oficialment fins al setembre. La nova museografia, obra de l’arquitecte Dani Freixas, ha permès crear nous espais dins el Museu Diocesà: a la sortida hi ha un espai interactiu amb informació dels edificis gaudians que hi ha arreu de la ciutat. També s’ha alliberat una sala que es destinarà a exposicions temporals. La primera, ja instal·lada, està dedicada a la mort de l’arquitecte. Entre els materials exposats hi ha l’atestat de l’accident que li va provocar la mort i el llibre de condolences.

stats