Cultura 19/05/2011

Anímic celebren el naixement de 'Hannah' amb una gran festa del folk-pop català

Marta Salicrú
2 min
La presentació de l'últim disc d'Anímic dins del programa del Festival de Guitarra va ser prou reclam per omplir Bikini .

Ho va advertir la lleidatana Clara Viñals quan va acabar el seu repertori en qualitat d'artista convidada -en què no va acabar d'aconseguir transmetre el magnetisme del projecte que lidera, Renaldo & Clara-: els Anímic havien preparat un tros de concert. I així va ser.

Es tractava de la presentació oficial a Barcelona del seu últim disc, Hannah (2011), publicat fa un parell de mesos, i en què el sextet de Collbató ha fet un pas més per convertir-se en un dels projectes més interessants, més sòlids i més autèntics de l'escena folk-pop catalana. En el cas d'Anímic, sovint, parlar de folk-pop no vol dir tant fer-ho de l'híbrid de dos gèneres, el folk i el pop, tan en voga els últims anys, com de l'alternança entre l'un i l'altre, entre el folk màgic, líric i boscós de les cançons que compon i canta Ferran Palau (guitarra acústica) i el pop fosc i fantasmagòric que compon i canta la seva parella, Louise Sansom, una de les veus més poderoses de la música catalana actual. Però sigui com sigui Anímic pertanyen a aquesta escena pop-folk en el seu vessant menys convencional i més proper al weird folk , i en la gran festa de dimarts a Bikini per celebrar el naixement de Hannah (un disc molt vinculat al de la filla de Sansom i Palau) van comptar amb la col·laboració d'alguns dels noms més imprescindibles dels seus companys de generació.

No hi va faltar gairebé ningú, tot i que alguns van poder lluir-se més que els altres. Ja es partia d'uns Anímic de luxe, amb el sextet que completen Núria Monés (guitarra elèctrica), Miquel Planas (baix), Roger Palacín (bateria) i Juanjo Montañés (electrònica), ampliat a nonet amb trompeta (Genís Navarro) i una petita secció de corda (Maria Parera al violí i Jordi Claret al violoncel), suficient per reproduir els arranjaments de cambra del disc. Però al llarg del concert s'hi van anar afegint Jordi Lanuza (Inspira), Pau Vallvé, un cor de noies format per Clara Viñals, Maria Coma i Anaïs Pascual, Joan Pons d'El Petit de Cal Eril, que va afegir uns bonics harmònics a la ja preciosa Les fulles fan d'ocell , i Maria Rodés, que va respondre d'entre el públic a la crida de Sansom per sortir a cantar La mort i el riu , per a la qual ja va fer els cors en la versió original enregistrada, inclosa a l'anterior treball d'Anímic, el també molt recomanable Himalaya (2009).

Precisament aquestes dues cançons, més Kent forest , van ser les úniques que els de Collbató van recuperar d'aquest disc en un concert molt centrat en Hannah i que només va mirar més enrere per repescar Hospital per animals ( Hau o hïu , 2007), i Les petites coses ( Niu-núvol , 2005). Però Hannah va sonar esplèndid, des de la primera cançó del concert, Trenco una branca , passant per la contundent Blue eyed tree , en què Anímic van semblar un grup de rock, fins a l'última, el valset electrònic de baixa fidelitat Taüt , que va créixer en un final uptempo , sorollós i apoteòsic, quan tots els convidats van tornar a sortir a l'escenari.

stats