Art
Cultura 15/10/2019

Àngels Ribé, Premio Nacional d'arts plàstiques

L'artista barcelonina va ser pionera de les pràctiques conceptuals dels anys 70

Ara
2 min
Àngels Ribé davant el Laberint a CaixaForum.

BarcelonaEl Centre d’Art Tecla Sala de l’Hopitalet de Llobregat, dins del Festival Loops, inaugurarà el 17 de novembre Sota l’Ossa Major, una exposició d’Àngels Ribé que té com a punt de partida la novel·la L’enamorat de l’Ossa Major, de Sergiusz Piasecki. Serà una bona manera de retrobar-se amb la creació de l’artista barcelonina, a qui el Ministeri de Cultura va reconèixer ahir amb el Premio Nacional d’arts plàstiques, dotat amb 30.000 euros. El jurat presidit per Román Fernández-Baca Casares, director general de Belles Arts, ha valorat la trajectòria “centrada en l’experimentació” d’aquesta “pionera de les pràctiques conceptuals dels anys 70”. És una trajectòria oberta, com demostra l’exposició del Tecla Sala, que tot i fer “un recorregut flexible i lliure per la pràctica” de Ribé, no té ànim retrospectiu, sinó que proposa una lectura des del present del seu treball, en aquest cas resseguint la connexió emocional amb la natura.

“Jo visc en el present sense pensar en el passat”, assegurava ahir Ribé després de saber que havia guanyat el premi d’arts plàstiques i que el jurat considera que la seva obra és “un referent per a les generacions posteriors” i que “el seu cos és el principal articulador d’accions extremadament meditades en què els elements i processos de la naturalesa adquireixen un paper central”. “El meu cos, estigui o no representat, sempre és aquí, encara que no sigui d’una manera òbvia”, deia ahir Ribé, una artista que també ha incorporat la reivindicació de gènere al seu art. “Aquesta és una constant de tota la vida, haver de reivindicar-se, però en el meu cas va ser més una actitud personal que s’ha reflectit en alguna obra”, va explicar.

Laberint al Macba i CaixaForum

Nascuda a Barcelona el 1943, Àngels Ribé, que va ser homenatjada fa uns mesos pels galeristes catalans, va començar amarant-se de la contemporaneïtat francesa i nord-americana dels anys 60. De fet, va viure el Maig del 68 i va ser a França on va presentar per primera vegada Laberint, una instal·lació circular de plàstic groc transparent que convertia l’espai expositiu en escenari fluid de recorreguts improvisats pels espectadors.

Laberint, que pertany a la Col·lecció Macba, es pot veure des del 10 d’octubre a l’exposició En caiguda lliure al CaixaForum de Barcelona, on la instal·lació de Ribé comparteix espai amb obres de Runa Islam, Georg Baselitz i Rosemarie Trockel, entre d’altres. Després dels anys francesos, i abans de tornar a Barcelona, Ribé es va instal·lar als Estats Units, primer a Chicago i més tard a Nova York, on va explorar la relació del cos amb la geometria, per exemple en la sèrie de fotografies 3 punts (1970-1973), i va executar performances i instal·lacions de caràcter efímer que documentava poèticament mitjançant la fotografia, com Two main subjective points on an objective trajectory (1975), una sèrie sobre el recorregut que feia diàriament al llarg del pont de Williamsburg.

Premiada com a escultora per la Fundació Vila Casas el 2002, el Macba li va dedicar l’exposició En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984 (2011), una retrospectiva amb una setantena d’obres, i el CoNCA li va concedir el Premi Nacional d’arts visuals el 2012.

stats