Àngels Barcelona exposa els homes en crisi de Farocki

BarcelonaHi ha un tret curiós en les obres del cineasta alemany Harun Farocki (1944-2014): se’n pot parlar en termes d’experimentació i de les vicissituds de l’arribada del cinema als museus i les galeries sense que quedin en un segon terme les problemàtiques vitals dels personatges que hi apareixen. “Estava molt interessat en la tecnologia, els robots i la posthumanitat, tot i que no et pots desfer de l’home, les seves pors i els seus desitjos”, diu la seva viuda, Antje Ehmann, que ha vingut a Barcelona coincidint amb el Loop per presentar una nova exposició a la galeria Àngels Barcelona, Men in trouble ( Homes amb problemes ). “Per a nosaltres és important tornar a tenir una exposició de Farocki, i en aquesta l’artista aborda com s’estructura el cinema”, explica la galerista Gabriela Moragas.

Un dels tres treballs exposats mostra com Farocki es va avançar al seu temps i abans del moviment #MeToo ja va qüestionar la masculinitat. Feasting or flying inclou fragments de 38 pel·lícules de directors com Orson Welles, Abbas Kiarostami i Takeshi Kitano on hi ha un home que se suïcida. “Mostrem com l’home narra les seves pròpies crisis”, diu Ehmann. També és una crítica al masclisme de Hollywood. “Només hi ha una cineasta a la indústria, Kathryn Bigelow”, recorda Ehmann. L’obra que hi ha continuació, titulada Dubbing, és més subtil però igualment eloqüent a l’hora de desmuntar un personatge tan característic com l’excombatent de la Guerra del Vietnam que Robert de Niro va interpretar a Taxi driver,de Martin Scorsese. Farocki i Ehmann no van tocar imatges del film però el conegut soliloqui del personatges es pot escoltar en set llengües diferents, com el castellà, el francès i l’italià.

La mostra finalitza amb un documental sobre l’actor i director Peter Lorre que Farocki va realitzar en solitari a mitjans dels anys 80 per a la televisió alemanya. Precisament l’única pel·lícula que va dirigir Lorre és una de les incloses en la primera peça. “No és gaire experimental a nivell formal, però sí que té la particularitat que la recerca que va fer el Harun és molt més profunda del que s’acostuma a fer per als documentals televisius”, conclou Antje Ehmann.