Andreu Martín, premi Sant Joan

Barcelona.Hi ha premis que, igual que un imitador d'Elvis de casino, proposen la revisitació de tota una obra i l'homenatgen. D'altres, en canvi, s'aconsegueixen apostant-ho tot a un número de la ruleta. El premi Pepe Carvalho podria formar part de la primera categoria; el Sant Joan entraria, en canvi, al segon sac. Andreu Martín ha aconseguit totes dues distincions el mateix any: encara amb el regust carvalhià de ser un dels grans protagonistes de l'última BCNegra, Martín ha rebut un dels premis més ben dotats de les lletres catalanes.

El Sant Joan Unnim 2011 (60.000 euros lliures d'impostos, a banda dels drets d'autor que generi la novel·la) ha estat per a Cabaret Pompeya , on l'autor barceloní recorda l'inici del pistolerisme durant la dècada dels 20 del segle passat, passa per la Guerra Civil -i s'atura al maig del 1937- i arriba fins a l'any 1945. "Feia molt de temps que no posava tant de mi mateix en una novel·la -va assegurar ahir l'escriptor-. Presentant a un premi un llibre com aquest t'hi jugues, a més del valor que es pugui donar al text literari, una part del passat i les teves conviccions. Que el jurat hagi recompensat Cabaret Pompeya també és un reconeixement a la meva persona, per això estic content per partida doble".

Martín va començar a treballar en aquesta novel·la fa més de quatre anys, abans de rebre l'encàrrec d'escriure Barcelona tràgica (Alisis, 2009). "M'ensumo que algú sabia que ja estava escrivint sobre els anys del pistolerisme. La Barcelona de la Setmana Tràgica del 1909 no té res a veure amb la que arrenca amb el pistolerisme de la dècada dels 20: entremig queda la Primera Guerra Mundial i l'enriquiment de la ciutat... En el cas de Cabaret Pompeya , parlo d'una època que el meu pare va conèixer en primera persona. Molts dels fets que hi explico els va viure de prop o el van impressionar molt".

Conills i llebrers

Els tres amics que protagonitzen el llibre, en Víctor, en Miquel i en Ferran, es coneixen al music hall Pompeya del Paral·lel, al mateix lloc on ara hi ha la famosa sala de festes Bagdad. La sort del local barceloní va ser igual de dramàtica que la que va sepultar la ciutat romana l'any 79 dC: una bomba el va fer esclatar l'any 1920. "L'atemptat havia de ser una de les claus de la novel·la, que al final arriba fins al 1945. Un dels punts més importants són els fets de maig del 1937, moment en què hi va haver un enfrontament despietat en el si de les esquerres. La mateixa essència de l'esquerra fa que estigui dividida, i això segueix passant ara: per un excés d'autocrítica, honradesa, racionalisme i intel·lectualitat, l'esquerra acaba sent escombrada per la dreta. A la dècada dels anys 30, mentre el feixisme es menjava el món, l'esquerra es devorava a ella mateixa". Martín va recordar un conte que li explicaven de petit i que resumeix la seva opinió: "Dos conills discutien si els gossos que els perseguien eren llebrers o gossos conillers. Mentrestant, els perseguidors van arribar i se'ls van cruspir".