André Cruz Shiraiwa: “És un film que desprèn molta crítica social”

MaóQuines sensacions teniu després de la presentació a Menorca de L’altra frontera?

Molta il·lusió. Sempre és especial poder presentar a Menorca un treball perquè hi vaig viure durant molts anys i m’hi uneix un vincle estret. De fet, la meva mare hi viu i tenia moltes ganes de veure l’auditori de Ferreries, un lloc idoni per projectar L’altra frontrera. A més, la masterclass va ser divertida i crec que vaig aportar la meva experiència al món cinematogràfic. Menorca i jo sempre hem estat molt vinculats.

Un dia vàreu decidir provar sort lluny de Menorca. El camí per trobar un espai és sortir de l’illa?

Jo sóc un poc més veterà. Fa temps era diferent. Ara, les noves tecnologies faciliten molt la feina. Avui dia, per fer una pel·lícula, només necessites una càmera i un ordinador. No és la manera més professional de fer-ho però és una via per demostrar talent o fer les primeres passes en el sector. Abans no es podia fer, atès que tot i que hi havia videocàmeres no disposàvem de màquines d’edició.

En quin gènere podríem classificar-la? Quin és el fil argumental?

La definiria com un drama. Una història d’amor entre una mare i un fill que fugen d’un país que està en guerra. Volen sortir per millorar les seves condicions. Travessen la frontera i troben un camp de refugiats. En aquest camp, es toparan amb una sorpresa una mica sinistra. Es refereix a la manera com els mitjans de comunicació fan un espectacle de la misèria de la gent. És un film que desprèn molta crítica social i planteja quines són les veritables fronteres. Hi ha fronteres morals, ètiques i també periodístiques. Tenim una responsabilitat a l’hora d’explicar la realitat.

Que preteneu amb L’altra frontera?

La idea és que la pel·lícula tingui un atractiu visual, d’argumentari i que enganxi a l’espectador. Alhora, volem deixar un missatge prou clar en clau social. No és un film de digestió senzilla. Ha de remoure consciències. Per a mi, aquest tipus de treballs tenen un valor afegit, no és la clàssica pel·lícula que veus i l’endemà no recordes. Aquest és el repte, endinsar-se a la ment de l’espectador i donar voltes sobre una problemàtica tan actual com la que s’hi presenta.

Imagino que el fet de disposar d’actrius com l’Ariadna Gil contribueix a crear expectació...

Més que expectació, els actors o actrius de renom permeten fet un cinema més arriscat. Com que no és una pel·lícula plantejada amb un objectiu descaradament comercial, va haver-hi un moment que el productor em va plantejar la possibilitat de contractar una actriu coneguda per complementar el finançament. Vàrem enviar el guió a Ariadna Gil i en menys de quatre dies ens va contestar que sí. També voldria destacar un actor amb molt futur, Biel Montoro, però tots els integrants configuren un equip espectacular.