Publicitat
Publicitat

Amat Baró: "La poesia catalana és un món absolutament 'caïnític', però ja em va bé"

El lleidatà Amat Baró és considerat una de les joves promeses de la poesia catalana actual. Amb només 35 anys i quatre llibres de poesia a les espatlles, l'Amat ha recitat per bona part del país, i moltes vegades ho fa acompanyat del seu pare, el cantautor Xavier Baró, amb qui ha creat l'espectacle ambulant 'Catalunya i joglaria'. Ara el poeta presenta la seva quarta publicació, 'La marca de Caín', on a través dels seus poemes explora les malures de l'esperit postmodern amb una condemna original com el plor del primer ésser humà. L'Amat, com la resta de la humanitat, és fill de Caín i, lluny de refusar-ho, no només ho accepta, sinó que converteix aquesta condemna, aquesta maledicció, en un do. 

Per començar, parla'ns del teu últim llibre i de què significa per a tu.

'La marca de Caín' és una mena de llibre religiós que recull el moment en el qual Caín, el fratricida, és expulsat i condemnat a no rebre fruits de la terra que treballa. Ell adverteix Déu que algú el voldrà matar i aleshores Déu l'assenyala, i d'aquesta manera, si algú el toca, serà condemnat set vegades. Aquest personatge, que és castigat i estimat per Déu al mateix temps, és el fil conductor del llibre.

Aquest és el quart llibre que publiques. T'atreviries a fer una mica d'autoanàlisi de la teva evolució des del primer, 'Abracadabra' ?

És difícil veure l'evolució des de dins, perquè no tens perspectiva, però del primer llibre en fa gairebé 10 anys, i durant aquest temps he descobert els mecanismes de la indústria editorial, i això m'ha fet no pensar tant en el lector, sinó més en el que jo vull a cada moment, ja que el món de la poesia catalana és un absolutament 'underground', contracultural i ' caïnític', però ja em va bé. Ara faig el que vull.

La teva obra és cada cop més introspectiva, doncs.

Sí, però això no vol dir que no torni a fer el d'abans. De fet, ara tinc preparat un altre llibre que es titula 'No em tapis el sol' i que és tot el contrari d'aquest, són poemes molt punkies.

L'única il·lustració que hi ha al llibre és un retrat que et va fer Jordi  Gort. A banda del poema "Barbuts", que, en part, parla d'ell, ha sigut Jordi  Gort una inspiració per a tu en l'elaboració d'aquest llibre?

No, durant la creació no m'ha servit d'inspiració. El Jordi m'ha servit d'inspiració en la concepció de les meves accions diàries. El fet de conèixer el Jordi  Gort, un artista que, com un personatge  lul·lià, ho ha deixat tot per fer el que ell estimava, a mi m'ha servit d'inspiració per viure, no només per escriure.

Qui és el joglar galàctic?

El joglar galàctic soc jo.

Però és el teu 'alter ego' o, per contra, ets tu al cent per cent?

És una part de mi. Jo  soc  un joglar  galàctic perquè  a  diferència  del 99,9% dels poetes d'aquest país, i  segurament  del  món,  la meva  influència  primordial  és  la contracultura que  rebota  des de  Califòrnia  als anys 60 i que passa pels cervells de Pau Riba i de Sisa,  que són els galàctics i els  il·luminats  d'aquest país. A partir d'aquí jo trobo els meus poemes.

Quin és el teu poema preferit de 'La marca de Caín'?

No hi he pensat mai. Li tinc una especial estima a "C afè  Univers"  pel que  va significar en la meva  adolescència  i a " Lizano  de  Natzaret"   perquè   és  el poema que va trencar els murs de  contenció   perquè  jo  expressés  tot el que volia  expressar .

Fa quatre anys naixia el cicle 'A cau d'orella' i està a punt de començar la cinquena edició. T'esperaves aquesta rebuda i aquesta continuïtat aleshores ?

No m'ho esperava. Tampoc no m'ho plantejava, perquè quan faig les coses no penso en la recepció. De fet, fins i tot m'enorgulleix que sigui una cosa marginal, tot i que no rebutjo l'èxit i els calés. Però en això hi té molt a veure l'Òscar, del Bar Gilda, perquè ell ha sabut crear un públic diferent del que té la poesia normalment en aquesta ciutat i ha aportat els versos de gent que tampoc no venia tan sovint a Lleida. Hem servit una mica de plataforma o altaveu de poetes que a la llunyana, boirosa i 'angelrosiana' Lleida no hi tenien cabuda.

És una bona ciutat per a un poeta, Lleida?

Jo crec que sí. Depèn de què vulguem dir amb la paraula 'poeta'. Si volem dir que opti al premi Nobel, és clar que no ho és; si volem dir que rebi la Creu de Sant Jordi, sens dubte que no ho és; si volem dir que faci bons poemes, ho és. Perquè a Lleida no hi ha el soroll ni la ximpleria que a vegades hi ha a la metròpoli. El fet de circular pel marge et permet certes coses  que quan estàs a la palestra no pots fer. A pesar de les institucions. Si parlem de les institucions, Lleida és nefasta.

Tots els artistes es nodreixen d'altres arts per inspirar-se. Quin art t'inspira més a tu?

Sens dubte, la música. Això, si algun dia algú estudia la meva obra, ho veurà. Penso que avui en dia no és visible perquè està molt amagat i ni jo mateix en soc conscient. Però quan em trobo escrivint o recitant versos, penso: "Hòstia, això és un vers de Dylan, o això ha sortit dels Beatles, o això de Jaume Arnella". L'altre dia estava escoltant el compositor clàssic Haydn i pensava: "Aquesta melodia tan simple segurament està basada en una cançó popular que li cantava sa padrina". I ell l'ha convertit en una simfonia. La cosa popular ha estat sempre l'origen de tot, fins i tot de les obres de Shakespeare, que no parteixen mai del no-res. Però ara, per culpa dels mitjans de comunicació, de la indústria, dels capitalismes, ha canviat. Jo he tingut la sort d'haver estat criat en un casa on hi havia una discoteca fabulosa i, per tant, on la cosa popular per a mi era molt natural, i així com segurament Verdaguer creava del que sentia,  del que cantaven les dones o els homes al camp, jo parteixo del que sentia dels discos que punxava mon pare a casa.

Per acabar, podries parlar-nos una mica dels teus projectes futurs?

Molts. Mentre feia 'La marca de Caín' van sortir molts poemes, perquè va ser un projecte molt fecund, i un dia, ordenant poemes a l'ordinador, vaig veure que tenia un altre llibre que suposo que aviat sortirà. També estic traduint un poeta francès, no en vull dir el nom, i estic fent un llibre de poemes infantils. Ara que he sigut pare, mentre bresso les meves filles perquè s'adormin surten poemes i els anoto. Per tant, projectes, tots.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF