Cultura 23/02/2019

Altes capacitats: desmuntant mites

El coneixement general es basa en estereotips

Coloma Mateu

4 min

Altes capacitats: desmuntant mites Isaac Buj

Conceptualitzar les altes capacitats intel·lectuals (ACI) no és fàcil. A més, el coneixement general que se’n té es basa en estereotips o clixés relacionats amb la personalitat, l’entorn escolar i l’aprenentatge i les relacions socials.

Pel que fa a la personalitat, els mites més estesos són:

Són una mica rars. Friquis.La realitat és que són infants amb interessos peculiars, sí, sovint propis d’adults, però no tenen per què suposar una raresa. Canviem rar, per curiós.
Són tímids i poc xerradors. No tots ho són. Molts són extravertits i xerradors. Posseeixen un gran repertori lingüístic i una variada gamma d’interessos, per tant tendeixen a voler participar en totes aquelles converses que desperten el seu interès.
No crec que sigui superdotat/da. Els pares l’han estimulat molt des de petit i és molt espavilat. Les ACI són innates, tenen un component genètic i una base neurobiològica que comporta variacions al cervell, a la zona cortical frontoparietal, identificada amb els processos cognitius i de raonament. Aquest fet genera una major plasticitat cerebral que dependrà dels estímuls externs per a la seva expressió i perquè aquesta base de circuits neuronals esdevingui un talent efectiu.

Quant als mites relacionats amb l’escola i l’aprenentatge, en destaquen:

Són genis, com Einstein. Superdotats com els científics de la sèrie 'The Big Bang Theory'. Arribats a aquest punt és important explicar que el concepte altes capacitats intel·lectuals és un terme molt ampli que contempla diferents conceptes: Precocitat. És un fenomen evolutiu que consisteix en un desenvolupament molt ràpid en les primeres etapes de la infància que no implica un nivell d’habilitats intel·lectuals superiors en acabar el creixement. Superdotació. Suposa un elevat nivell en totes les aptituds intel·lectuals, de creativitat i de constància. Se sol utilitzar a partir dels 13 anys. Talent. Fa referència a una elevada aptitud o capacitat en un àmbit específic: matemàtic, artístic, musical, esportiu. En les altres àrees es pot presentar un desenvolupament normal o fins i tot per davall de la mitjana. Geni. És un terme utilitzat majoritàriament per descriure persones adultes que destaquen de manera molt significativa en àmbits acadèmics, artístics, esportius...
Tenen un coeficient intel·lectual molt superior a la mitjana. Això és cert però l’afirmació és incompleta. Atenent la tríada de Renzuli, la superdotació és la conjunció de tres variables: capacitat intel·lectual superior a la mitjana, motivació o compromís amb la tasca i creativitat. No és suficient tenir un coeficient intel·lectual de més de 130 per ser considerat superdotat. S’han de tenir en compte factors com l’originalitat de pensament, la capacitat per anar més enllà del que és convencional, facilitat per cercar noves solucions a problemes donats...
Tenen molta sort. No tenen problemes amb els estudis i no necessiten ajuda. El desenvolupament dels infants altament capaços no és homogeni en totes les àrees. Poden estar dotats d’un talent extraordinari per a la música, però tenir dificultats en la comprensió de la matemàtica. Poden destacar en l’expressió oral, però tenir dificultats amb l’escriptura i la psicomotricitat fina. Potser que fins i tot tinguin trastorns específics d’aprenentatge, com dislèxia o discalcúlia. Es coneix com a doble excepcionalitat.

Els mites més comuns relacionats amb les relacions socials i l’entorn són:

Tenen pocs amics i solen patir bullying. En molts casos els infants amb ACI tenen molts amics i són els líders naturals de la classe. No només es relacionen amb iguals, sinó que tendeixen a relacionar-se amb nins més grans. Pel que fa el bullying, tot i que per desgràcia qualsevol infant en pot ser víctima, la veritat és que en ocasions són ells els que es riuen de la resta, sobretot quan són més petits i comencen a percebre diferències entre les seves capacitats i les dels altres. Així, potser que es riguin de qui encara no sap dir bé algunes paraules o de qui encara no sap escriure bé el seu nom.
Deu passar molt de temps entre llibres. Assegut sense fer trull. Un altre mite que la realitat s’encarrega de desmuntar. Primer de tot, perquè no tots els infants amb altes capacitats gaudeixen llegint. N’hi haurà que gaudiran amb la música i altres, amb la pintura. Però és fals que passin estones asseguts. Segur que una part sí, però l’altra està en continu moviment. Necessiten moure’s, no poden estar quiets una estona llarga. Per això, moltes vegades són erròniament diagnosticats amb TDAH.
Hi ha més nins que nines amb altes capacitats intel·lectuals. Fals. El que hi ha és una infravaloració. Estudis recents demostren que en les nines és més difícil la identificació, perquè els pesa molt l’acceptació social i per tant es mimetitzen amb la resta.

Per acabar, el que no és un mite és que els infants amb altes capacitats intel·lectuals tenen necessitats educatives especials, que mereixen ser ateses i compreses perquè desenvolupin el seu talent i aconseguir un desenvolupament més harmònic i equilibrat.