'Alps', nou cinema grec en un país enfonsat

VENÈCIAUna nova onada es va originar al cinema grec just quan el país començava a tocar fons econòmicament. L'última prova visible del bon estat de salut dels hereus de Theo Angelopoulos arriba amb Alps , la nova pel·lícula de Yorgos Lanthimos, director de la celebrada Canino -aplaudida a Canes i nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula- i cap de files d'aquesta nova escena formada per cineastes a la trentena, com Athina Tsangari ( Attenberg , premiada a Venècia) i Argyris Papadimitropoulos (Wasted youth ). Tots es caracteritzen per un mètode fonamentat en l'experimentació formal i narrativa, el low cost com a forma de supervivència i l'ajuda cooperativa com a sistema de treball.

La pel·lícula està protagonitzada per un grup anomenat Alps, comandat per un conductor d'ambulància que es fa dir Mont Blanc i que proposa a les famílies que acaben de perdre un dels seus integrants reemplaçar els morts per un actor aficionat que interpretarà el seu paper fins que s'acostumin a conviure amb la seva absència. L'argument, pràcticament surrealista, ha estat interpretat com una metàfora de la desesperació grega. Però Lanthimos no hi està del tot d'acord: "No crec que tingui a veure específicament amb Grècia. Podria transcórrer en qualsevol lloc del món. Si volem trobar a qualsevol preu un lligam amb el que passa al meu país podem establir-lo, però no era la meva intenció inicial. Per a mi, els personatges no busquen només una manera fàcil de fer diners, sinó altres coses més importants".

Lanthimos tampoc no creu que la crisi hagi trasbalsat la situació del sector cultural grec. "Abans ja era del tot impossible rodar una pel·lícula a Grècia", somriu. "Calia demanar a la gent que treballés de franc i no podies comptar amb cap mena de suport institucional. La situació és la mateixa des de fa dècades". Lanthimos busca des de fa mesos un projecte als EUA. "M'agradaria quedar-me, però així és impossible treballar", diu. I, alhora, si alguna cosa s'ha regenerat en el cinema grec, concentrat durant dècades en el passat històric, és gràcies a la falta de recursos. "Les noves generacions vam entendre que no podíem esperar res de ningú i vam inventar una nova manera de rodar. Potser, si ens ho mirem així, ha estat positiu".