Publicitat
Publicitat

ÒPERA

Àlex Rigola assaja una 'Madama Butterfly' essencial a La Fenice

El director i l'artista Mariko Mori firmen un nou muntatge del clàssic de Puccini

"Anar una mica begut dóna llibertat al personatge, però t'obliga a fer un esforç més com a actor", li diu en italià el director Àlex Rigola al baríton Vladimir Stoianov. Poc després aquest baríton rus es posarà dins la pell de Sharpless, el cònsol nord-americà de l'òpera de Puccini Madama Butterfly . Són prop de les tres de la tarda i està a punt de començar, a La Fenice, un nou assaig de la nova producció d'aquesta òpera. S'estrenarà al mateix teatre el 21 de juny. El muntatge té un fort vessant plàstic: l'escenografia i el vestuari, molt minimalistes, porten el segell de l'artista japonesa Mariko Mori.

Els principals cantants dels dos repartiments que tindrà l'òpera treballen en aquesta sessió la primera escena del tercer acte. Després d'estar tota la nit desvetllada, Cio-Cio-San, la Madama Butterfly, s'adorm. Suzuki, la seva criada personal, interpretada per la mezzosoprano italiana Manuela Custer, es desperta. A la casa hi arriben Sharpless i Pinkerton, el tinent de la marina nord-americana que torna al Japó, amb la seva nova esposa, Kate, tres anys després d'haver-se casat amb Cio-Cio-San i haver-la deixat embarassada. A més dels cantants, assagen tres ballarines vingudes de Barcelona. Imma Asensio i Èlia López, que ja van treballar amb Rigola a Tragèdia , i Sau-ching Wong interpretaran les criades de la casa on es troben Suzuki i Cio-Cio-San. "Treballar amb un director que prové del teatre m'ajuda completar la meva formació", explica Andeka Gorrotxategi, el tenor que fa de Pinkerton en el primer repartiment. Tot i que només canten acompanyats pel piano, que estan en un lloc de treball i que hi ha altres tècnics de l'espectacle, quan els cantants es posen a cantar, es crea un silenci solemne. "Assajar una òpera és força intens i força complicat. És cert que de sobte tens un baríton, una mezzo i una soprano que fan un tercet per tu a pianoforte , sense la tensió de la platea, i això és màgic", explica Rigola.

El diàleg de l'Orient i Occident

Aquesta Madama Butterfly sorgeix de la col·laboració de La Fenice amb la Biennal de Venècia. Actualment Rigola en dirigeix la secció de teatre. Al seu torn, Mariko Mori debuta en el camp de l'òpera. "El gran fet és veure com una artista plàstica amb un món molt particular pot encaixar amb Puccini. La meva feina consisteix a fer conviure el verisme que demana l'òpera amb el món de Mariko Mori, que és molt abstracte", relata Rigola. "Els cantants es mouran en una instal·lació que representa una gran pàgina en blanc en què es pot escriure gairebé tot, i que fa de paret i de terra", afegeix. L'escenografia estarà presidida per una gran cinta de Moebius de vuit metres, i Mori ha preparat algunes projeccions per a un canvi d'escena. Com la relació de Cio-Cio-San i Pinkerton, aquesta artista també conjuga en les seves obres l'Orient i Occident. "Aquesta és la segona part de la feina: veure com encaixa la manera de pensar de la Mariko amb el món occidental que representem Puccini i jo mateix. Intentar encabir-ho tot té la seva dificultat, però al mateix temps la seva excitació. Ella va escoltar molt la música i va partir d'una idea per fer l'escenografia. Com més puresa hi hagi respecte a la seva peça, serà millor a l'hora de jugar-hi", diu el director.

La proposta dramatúrgica que ha fet Rigola està molt marcada per la música i està molt basada en la pròpia història. "Crec que les dues grans temàtiques de Madama Butterfly són la joventut contra l'experiència i com es troben la cultura oriental i la nord-americana. A l'origen de l'obra ja hi ha d'una manera molt clara tota aquesta prepotència del neoliberalisme nord-americà", opina Rigola.

Tot i que la música sol jugar un paper destacat en els muntatges teatrals de Rigola, Madama Butterfly representa la tercera incursió del director en el camp de la lírica, després de Cancionero de palacio (2003) i L'holandès errant , de Wagner (2007). "L'òpera és un altre territori, i necessito aturar-me i tornar-la a reprendre. M'agrada molt. És un regal que et fan, és un plaer, però vull combinar-ho amb el teatre", assegura el director. A més de Madama Butterfly , el 2 d'agost el director estrenarà en el marc de la Biennal de teatre la seva adaptació d'El policia de las ratas , de Roberto Bolaño, amb Joan Carreras i Andreu Benito, una obra que va presentar en format de lectura dramatitzada al CCCB al març.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF