Literatura

Albert Villaró narra la història d’un soldat prussià al Far West català

Éssers imaginaris i guerres carlines conviuen en la novel·la 'La companyia nòrdica'

L’escriptor Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964) explica que, quan treballava com a arxiver a la Seu, el 1997, va rebre el dietari d’Ulrich von Wilamovitz, un soldat prussià que va participar en la Primera Guerra Carlina. Diu que el manuscrit, de 216 fulls, el va fascinar i que mentre el llegia notava la por i l'angúnia del seu autor. Si fa no fa a la mateixa època, Villaró va veure com pujava per les escales de l’arxiu l’escriptor Joan Perucho (1920-2003), que el va acabar convidant a casa seva. Abans de treballar a l'arxiu, quan tenia 18 anys, va fer un viatge a Estocolm (Suècia) i va descobrir uns grans magatzems que es deien, en la seva traducció catalana, La Companyia Nòrdica. En aquell moment va decidir que aquell era un bon títol per a un llibre.

Tot plegat va anar formant un pòsit que no l’ha abandonat mai perquè, molts anys després, Villaró publica  La companyia nòrdica (Columna), un llibre inspirat en aquell dietari que el va fascinar i en què també s’entreveu l’ànima de Perucho: hi ha éssers imaginaris, guerres carlines i l’escenari és una terra salvatge. Així com Perucho s’endinsava en el Baix Camp, Villaró fa que els seus personatges recorrin el Prepirineu.

El botànic violinista

El cavaller botànic Antoni de Montpalau, de les Històries naturals de Perucho, era sensible i naturalista. L’Ulrich von Wilamovitz que protagonitza la novel·la de Villaró també és sensible i botànic, però a més a més toca el violí. "El dietari és un document tan excepcional que no m’havia atrevit a utilitzar-ho fins ara –explica Villaró–. Faig un palimpsest, el reescric des de l’inici". El soldat prussià de la novel·la arriba a Catalunya la primavera del 1837 per unir-se a la Primera Guerra Carlina, tal com també ho fa un altre prussià, Rudolf von Wielemann, a la novel·la Els estranys (2017), de Raül Garrigasait, que es plantava a Solsona per lluitar al costat de l’ordre i la tradició. En el llibre de Villaró, però, el soldat acaba participant en una missió per trobar els autors d’uns crims macabres.

En aquesta aventura l’acompanyen tot de personatges singulars: un monjo fugit de Montserrat, una dona enigmàtica que els fa de guia, una corresponsal de guerra, un príncep, un capità, un metge militar... El grup d’aventurers s’endinsa en un territori inhòspit, entre Abella de la Conca (Pallars Jussà) i Coll de Nargó (Alt Urgell). "És el Far West català, un territori lluny de les rutes de cap de setmana. Els accessos són dolents, però el paisatge és espectacular i marca la vida de la gent que hi viu i dels personatges de la novel·la", diu l’autor. És un territori que Villaró coneix molt bé i que fascina el protagonista. "És com si la natura volgués mostrar-me un catàleg de la seva grandesa. Muntanyes amb uns plegaments forçats, roques de calç blanca i vetes negres d'esquistos, una vegetació que s'arrapa a les escletxes, que creix verdíssima als canals i als torrents i que es resigna a l'aridesa de la resta", descriu l'Ulrich von Wilamovitz. Les muntanyes també serveixen a Villaró per explicar com escriu, sense guió ni estructura prèvia: "Em sento com un escalador, encara que no he escalat mai perquè tinc vertigen, que puja sense corda", diu.

Villaró creu que no s’ha parlat prou de les guerres carlines, sobretot des de la literatura. "Si els nord-americans escriuen sobre la seva Guerra de Secessió, a nosaltres ens falta aquesta mirada sobre el passat, sobre la lluita dels carlins, que va ser desesperada, contra la modernitat i sabent que estava condemnada al fracàs", lamenta l’escriptor, que creu que s’ha tendit a oblidar els carlins. "Recentment s’han publicat algunes novel·les que la recorden, com Els estranys de Raül Garrigasait, però no se'n parla gaire, sobretot perquè el carlisme català va donar suport al bàndol franquista durant la Guerra Civil", diu Villaró.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF