Rodrigo García: «'Albert Nobbs' és una història sobre la identitat»

Fa temps que Rodrigo García (Bogotà, 1959) va deixar de ser el fill de García Márquez per convertir-se en un dels realitzadors que més bé transita entre la televisió ( En teràpia ) i el cinema ( Nou vides , Mares i filles ). Ara estrena Albert Nobbs , amb tres nominacions als Oscars, una de les quals per a una Glenn Close transvestida d'home.

Al cinema sempre havia dirigit guions propis. Per què ara no?

Perquè em va agradar molt el guió que havia escrit Glenn Close, una història senzilla però poderosa. I el meu treball televisiu em va donar molta confiança a l'hora de treballar a partir d'un guió que no fos meu.

Com ha sigut la seva relació amb Glenn Close?

Perfecta, la Glenn és molt col·laboradora. Després de dècades d'èxits professionals, encara li apassiona explicar històries i acostar-se a la vida interior de les persones. Treballar amb ella és com veure un nen que juga, el seu goig és contagiós.

Com es va plantejar la caracterització del personatge de Close?

Sense la pressió d'enganyar l'espectador, que ja sap que és una dona disfressada d'home. La dificultat, més aviat, era saber fins a quin punt Nobbs podia expressar-se, perquè és un personatge amb moltes capes: la noia de 15 anys que va voler esborrar, la dona que no ha crescut, aquest ésser anomenat Albert Nobbs i, finalment, el majordom.

La pel·lícula fuig de l'equívoc d'interpretar Nobbs com a lesbiana.

Albert Nobbs és una història sobre la identitat i l'armari dels gais, però no sobre un personatge gai. Per sobreviure, Nobbs ha de crear el seu propi armari, però després s'hi veu atrapat. Al segle XIX moltes dones es feien passar per homes. En general, ho feien per sobreviure o bé per exercir una professió prohibida.

Sempre se'l relaciona amb l'univers femení. Li cou, l'etiqueta?

No, és culpa meva, sempre parlo del mateix. I de fet, ja estic preparant una sèrie per a la web sobre vides de dones. Això de les etiquetes és una arma de doble tall: n'estic orgullós, però alhora em limita. Sigui com sigui, seguiré explicant històries en clau femenina fins que les dones es tornin avorrides o les comprengui. I no crec que cap de les dues coses passi en un futur imminent.