Cultura 24/08/2018

Albergínies plenes

Es creu que la blanca és la més antiga, l’original, la que van portar els àrabs a la Península i a les nostres illes

Bep Al·lès
3 min
A Menorca, les albergínies plenes cuinades de la manera més tradicional es fan amb un sofregit espès i poc greixós al qual s’incorpora la polpa de les albergínies bullides i amb un poc de pa ratllat.

El divendres 10 d’agost es feu a la plaça dels Pins de Ciutadella una nova edició del Concurs d’Albergínies que organitza la Junta Local de l’AECC a Ciutadella i que dona continuïtat al concurs creat pel Setmanari El Iris en la primera dècada del segle XXI, quan es va recuperar, en col·laboració amb la Cope Menorca, la celebració del dia de Sant Cristòfol, tot anant a sopar a la vorera de la mar d’albergínies plenes i coques. Després d’uns anys de no celebrar-se, l’Associació Contra el Càncer de Ciutadella en va agafar el relleu, i ara per ara aquest és un dels principals esdeveniments gastronòmics de l’estiu a Ciutadella. Però avui el que hem de fer és anar a participar-hi i ja que hi som a conèixer un poc més aquest producte local que és l’albergínia.

Un dels productes estrella de la nostra gastronomia d’estiu és l’albergínia, que va ser portada a les nostres illes, probablement, pels àrabs i que es cultiva amb aquells productes que a Menorca denominem l’estivada, que ve d’estiu.

Recuperació

A Menorca hi ha albergínies negres, morades, retxades i blanques, aquestes darreres molt apreciades i que des de fa uns anys s’han tornat a recuperar gràcies al cultiu ecològic i que podem trobar el mesos de juliol i agost als mercats.

Es creu que l’albergínia blanca és la més antiga, l’original, la que van portar els àrabs a la Península i a les nostres Illes. És una albergínia rodona, gran i de color totalment blanc. Té un gust molt més dolç que les morades i menys amarg, però tot i ser més ben valorada organolèpticament, es va deixar de cultivar, ja que el calze té unes espines grans i punxegudes que en dificulten el maneig al camp, al mercat i a la cuina.

A la cuina, l’albergínia és emprada als indrets de parla catalana des de l’època medieval i s’empra per fer-ne melmelades, conserves i també es confiten o són un dels ingredients del carabassat. Forma part de la marrania (el tombet de Menorca) i dels escabetxos, també se’n fan truites o es mengen fregides o arrebossades i amanides amb un raig de mel -que ens recorda el nostre passat àrab-, de la mateixa manera que les podem fer a la graella, però potser la manera que més ens agraden als menorquins són farcides i al forn.

Manera més tradicional

A Menorca, al contrari que a Mallorca, les albergínies plenes o farcides cuinades de la manera més tradicional no porten carn, sinó que el farciment es fa amb un sofregit espès i poc greixós al qual s’incorpora la polpa de les albergínies bullides, ja degotades, i amb un poc de pa ratllat per donar més consistència al farciment. De vegades també s’hi posa patata bullida aixafada. Amb aquest farciment s’omplen les barquetes i es posen al forn, amb pa ratllat amb una picada d’all i julivert al damunt i regades d’oli d’oliva.

A Menorca també tenim un plat ben antic d’albergínies, les albergínies de pobre, que són les albergínies tallades a llenques, que posarem damunt una palangana i les ben espolsarem de pa ratllat, all i julivert, pebre bord i les regarem d’oli d’oliva i les enfornarem.

També es fan les albergínies plenes de carn, meitat vedella i meitat porc, però al contrari que a Mallorca, a la nostra illa no hi posam salsa de tomàtiga.

Hi ha també unes albergínies marineres, farcides de rap i gambes, que les podrem trobar als restaurants, més fins i tot que les elaborades a la manera tradicional.

Personalment, com més m’agraden les albergínies són plenes, fetes al forn i quan han reposat, quan estan tèbies o fredes i menjar-les dins un coc o bé engrunades entre dues llesques de pa de pagès, que és com les menjaven antigament.

stats