03/07/2017

Al laboratori d’anatomia de Dimitris Papaioannou

2 min
Una escena de The great tamer.

‘The great tamer (El gran domador)’ MERCAT DE LES FLORS 2 DE JULIOL

Dimitris Papaioannou procedeix del camp de les arts plàstiques, però posteriorment va anar a parar a les arts escèniques. En qualsevol cas, diria que els orígens de Papaioannou estan molt presents en aquest espectacle visual en què brillen les composicions plàstiques però que pateix d’una certa desmesura i de la manca d’una dramatúrgia que doni el sentit a la funció. El gran domador connecta amb les nocions d’irrellevància del relat i exaltació del gest artístic tan propis de l’art contemporani i s’acosta així a una al·legoria de flaire atàvica i pretensió mítica sota una versió fredament allargassada d’Al bell Danubi blau,de Strauss, un tema musical que amb la presència sobre l’escenari de dos astronautes ens remet inevitablement, però sense justificació argumental, a la pel·lícula de Stanley Kubrick 2001: Una odissea de l’espai.

Ens diuen que El gran domador gira entorn d’una exploració gairebé arqueològica destinada a trobar tresors ocults a la recerca de significats. I certament que els onze actuants de la companyia caminen per damunt de l’immens linòleum ondulat furgant la mare terra, que dona a llum, una vegada i una altra, els cossos despullats d’homes i dones. Cossos que es trenquen i s’escampen en una esplèndida exploració del nu en escena amb imatges poderoses i fins tot divertides, com el convit caníbal que icònicament recorda L’enterrament del comte d’Orgaz, del Greco. En el subsol neix la vida, però els nascuts deambulen amb accions repetitives d’un sentit que s’escapa a la majoria dels mortals. A tot plegat li sobren minuts i accions irrellevants, tot i les indubtables troballes que apunten a la poètica que anhela l’artista.

stats