Aaron Paul enterra Jesse Pinkman a Sitges

SitgesA Sitges, les pel·lícules solen arribar abans de l’estrena comercial. No va ser el cas d’El Camino, que es va projectar al festival l’endemà de l’estrena oficial a Netflix. Hi havia un motiu: comptar amb la presència del seu protagonista, Aaron Paul, que reprèn el paper de Jesse Pinkman allà on el deixava l'episodi final de Breaking bad: per fi lliure dels seus captors, conduint eufòric amb rumb desconegut. El Camino, en essència, relata com un Pinkman esgotat, sense diners i perseguit per la justícia busca una manera de deixar enrere la vida criminal i començar una nova vida. Un epíleg tan digne com segurament innecessari farcit de regals per als fans en forma d’aparicions de personatges de Breaking bad –alguns a través de flash-blacks–, inclosa la de Robert Forster, el veterà actor de Jackie Brown, que justament moria divendres a la nit. “Si em veieu una mica distret és per la seva mort –va explicar Paul–. Ho he sabut aquí mateix, al connectar-me al wifi i rebre els missatges. Ahir li vaig trucar per parlar amb ell. La seva mort em trenca el cor, el trobaré molt a faltar. I se’m fa difícil ser aquí i ser carismàtic i guai sentint-me així”.

Malgrat això, la roda de premsa de l’actor va ser una exhibició de bon rotllo hipervitaminat. Paul fins i tot va aparèixer abans de l’hora prevista com una rock star exultant, saludant periodistes de la sala i xocant la mà amb la traductora, a qui aplaudia després de cada intervenció. “Ser aquí significa molt per a mi, m’importa molt aquest personatge”, va ser el primer que va dir. Normal: després de Pinkman, la carrera de Paul no ha tornat a brillar. Com va explicar ahir, Vince Gilligan, creador de la sèrie i director d’El Camino, no el va haver de convèncer per tornar a posar-se en la pell del personatge. “Jo seguiria el Vince fins a la fi del món –deia l’actor–. Li dec la carrera. A més, sabia que ell no embrutaria mai el llegat de Breaking bad”. Paul no creu que torni a interpretar el personatge en el futur. “El Camino és el final de Jesse Pinkman, el seu propòsit és servir de tancament al personatge –assegura–. Tot i que fa set anys el Vince va dir el mateix i mira’ns ara”.

El Camino es va rodar en secret a Nou Mèxic, igual que la sèrie. “No sé com ho vam poder fer –confessava Paul–. Estava convençut que el rodatge s’ompliria de fans i periodistes, però no. Potser perquè feia set anys de Breaking bad. La gent em preguntava què hi feia a Nou Mèxic, si estava rodant un capítol de Better call Saul, i jo els deia que estava rodant un projecte molt indie”. Paul recorda que en el pilot de la sèrie ja es creia que coneixia el personatge, però que en realitat només l’ha conegut de debò amb El Camino. “Ara sento que sé qui és Jesse Pinkman –diu–. La pel·lícula m’ha ajudat a entendre l’infern pel qual va passar”. Treballant a la sèrie Paul no va aprendre a fabricar droga (“Si ho intentés ara sortiríem tots volant”), però sí a lidiar amb els inconvenients de la fama. “Durant les tres primers temporades teníem una bona base de fans, no baixàvem del milió d’espectadors. Però quan vam arribar a Netflix tot va explotar i la meva vida va canviar. Ja no puc sortir de casa com abans i m’ha canviat el concepte de privacitat”. Per exemple? “Abans podia passejar pel carrer sense que la gent em cridés «bitch» [puteta, la frase més repetida del personatge] o em demanessin que jo els digués «bitch» a ells o a la dona. Però és un preu que pago de gust per les coses que m’han passat i les històries que puc explicar”.