Cinema

‘23 paseos’: treure a passejar el gos, ¿la fórmula per trobar l’amor a la tercera edat?

Una agradable comèdia romàntica sobre la dificultat de consolidar relacions després dels 60 anys

‘23 paseos’

(3 estrelles)

Direcció i guió: Paul Morrison. 102 min. Regne Unit (2020). Amb Graham Cole, Bob Goody i Dave Johns. Estrena als cinemes

Rere qualsevol parella hi ha una història de dues persones que s’acosten i s’allunyen, des de com es coneixen fins a les primeres desil·lusions. Són gestos reiteratius del desig amorós que ens agrada reviure a la ficció, tant si es mostren sota la narrativa radical de l’ amor fou, com feia Michael Winterbottom a 9 songs, com a partir de la imatge d’un home i una dona sexagenaris passejant els gossos per un parc. Aquesta estampa quotidiana amb què arrenca 23 paseos, de Paul Morrison, és menys sexi que els ambients rockers del film de Winterbottom, però el recorregut emocional dels protagonistes de Morrison té una dimensió semblant, tot i que l’edat dels personatges i el seu bagatge, és a dir, família i classe social, és aquí més determinant.

Com es podia esperar, hi ha diferències notables entre el Dave (Dave Johns), un treballador sanitari jubilat, i la Fern (Alison Steadman), una antiga ballarina divorciada. Qualsevol història d’amor és també el relat dels seus obstacles i, en aquest sentit, la pel·lícula segueix alguns camins previsibles i unes altres de més inesperats per parlar-nos del destí de la parella. És una llàstima que la fórmula de les passejades dels gossos en què es basa una part de la pel·lícula es faci servir com un recurs capritxós perquè, en realitat, les seves possibilitats dramàtiques van més enllà de la idea de premissa simpàtica.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF