Cinema

Les 10 pel·lícules imprescindibles de l'Atlàntida Film Fest

El festival manté el seu perfil híbrid amb una edició en línia i una edició presencial a Palma

Fa una dècada, abans que la pandèmia obligués els festivals catalans a reinventar-se i penjar a correcuita la seva programació a internet, l'Atlàntida Film Fest era l'excepció i no la norma. Ara, el degà dels festivals en línia compleix 10 anys en un escenari terrorífic per als cinemes però ple de possibilitats per a plataformes com Filmin. L'Atlàntida, però, manté el seu format híbrid: un festival presencial a Palma del 27 de juliol al 2 d'agost i una programació en línia disponible a Filmin del 27 de juliol al 27 d'agost: 113 títols de 25 països que es reparteixen en blocs temàtics amb la idea d'Europa i els seus reptes com a fil compartit. En triem els 10 títols més destacats.

'The souvenir'

Del 30 de juliol al 27 d'agost

Per algun misteri, el film que apareixia a totes les llistes internacionals del millor del 2019 encara no s'havia estrenat en cinemes. Basat en les experiències de la directora, la britànica Joanna Hogg, The souvenir relata l'aprenentatge creatiu d'una estudiant de cinema al Londres dels anys 80 (Honor Swinton Byrne, la filla de Tilda Swinton) i la seva relació amb un home més gran, un dandi decadent de comportament erràtic i vicis secrets. Entre festes en pisos d'estudiants i dinars en elegants salons de te, The souvenir estilitza la memòria íntima d'una educació sentimental complicada i consagra la figura de Hogg, una de les veus més potents del cinema britànic modern.

'No creas que voy a gritar'

Del 28 de juliol al 31 de juliol

Una dolorosa ruptura sentimental i l'alienació del seu exili rural van impulsar Frank Beauvais a crear un abrasador diari fílmic que entrelliga el seu despullat monòleg amb fragments de les més de 400 pel·lícules que va visionar durant uns pocs mesos, establint un diàleg descarnat entre cinema i vida. Ple de solitud, dubtes tortuosos i cinefília en vena, No creas que voy a gritar és un fascinant exercici d'autobiografia íntima, un viatge torrencial a l'interior d'una persona desesperada per existir i per connectar amb algú.

'Adoration'

Del 27 de juliol al 27 d'agost

Avalada pels quatre premis guanyats a Sitges, Adoration és una de les obres de terror de l'any, però d'un terror que no hi entén de zombis ni vampirs. Aquí el monstre és l'amor, una passió desfermada entre dos adolescents, una interna d'un centre psiquiàtric amb el somriure enjogassat i la perdició als ulls i un noi fràgil i pur com un ocellet que viu al centre amb la seva mare. Com als seus dos primers films, Calvaire i Alléluia, Fabrice du Welz s'endinsa en les Ardenes per completar una trilogia sobre l'amor extrem tan romàntica com violenta i perversa.

'Away'

Del 31 de juliol al 27 d'agost

L'any passat, un letó de 25 anys va deixar bocabadat el públic d'Annecy, el millor festival d'animació del món. Primer, perquè el seu debut és una meravella impregnada d'aquella poesia minimalista que només pots aconseguir amb l'animació sense diàlegs. Però també perquè Away és un film escrit, musicat, animat, produït i dirigit en solitari per ell, Gints Zilbalodis: una aventura al·lucinant que recorre un món fantàstic i que beu directament del llenguatge narratiu dels videojocs per dissenyar una proposta més trencadora del que sembla.

'Thalasso'

Del 31 de juliol al 27 d'agost

Michel Houellebecq reprèn la seva faceta actoral amb una mena de continuació d' El segrest de Michel Houellebecq que també dirigeix Guillaume Nicloux, Thalasso, igual d'excèntrica, absurda i divertida. El punt de partida és la visita de l'escriptor francès a un centre de talassoteràpia per fer-s'hi unes cures que més aviat semblen tortures. La novetat és que Gérard Depardieu s'afegeix al festival d'humor autoconscient interpretant-se a ell mateix com a client del balneari que troba en Houellebecq el còmplice ideal per atipar-se de vins i formatges a l'habitació i escapar-se a fumar d'amagat. El dos formen gairebé un tàndem còmic, uns Laurel i Hardy en versió decadent amb converses delirants sobre la mort, la política i l'historial d'amants de l'actor.

'La pintora y el ladrón'

Del 28 de juliol al 27 d'agost

És gairebé un subgènere: el documental que explica una història tan inversemblant que sembla una ficció. En aquest cas, es tracta de la relació entre una artista txeca (la pintora Barbora Kysilkova) i el lladre que va robar-li dos dels seus quadres, una ànima pura endurida per traumes juvenils i anys d'addicció. La pel·lícula relata la connexió profunda que sorgeix entre dues persones molt diferents i té escenes tan poderoses com aquella en què el lladre veu per primera vegada el retrat que ha pintat d'ell Kysilkova i arrenca a plorar emocionat per la vulnerabilitat que l'artista ha vist en ell.

'Sempre dijous'

No estarà disponible en línia

Com una Alan Lomax mallorquina, Júlia Colom rescata de l'oblit músiques que es cantaven fa dècades a l'illa, cultura popular que morirà amb les últimes persones que recorden aquelles cançons perquè les cantaven al camp i amb la família. Però Colom no es dedica a enregistrar-les, sinó que les aprèn i les transforma injectant-hi una producció electrònica i actual. Dirigeix Joan Porcel ( Samantha Hudson) i no es veurà en línia perquè encara no està acabada: falta enregistrar l'actuació que Júlia Colom farà el diumenge 2 d'agost a Ses Voltes després de la projecció de la versió in progress de Sempre dijous.

'Moffie'

Del 31 de juliol al 27 d'agost

En la convulsa Sud-àfrica de principis dels 80 només hi havia una paraula tan carregada d'odi i repulsa com  nigger i era moffie, l'apel·latiu despectiu per als homosexuals. Nicholas ho descobrirà durant el servei militar que farà als 16 anys, una experiència formativa i traumàtica que Oliver Hermanus relata amb elegància, brutalitat i fins i tot erotisme. Està basada en la novel·la autobiogràfica d'André Carl van der Merwe i conté una escena que apreciaran els fans del cantant Rodriguez.

'Surge'

Des de les 22 h a les 23.59 h de l'1 d'agost

“El Joker que rodarien els germans Safdie”, diuen de la pel·lícula a Filmin, que se la saben molt llarga a l'hora de vendre una pel·lícula. Potser els discutirien la connexió amb el cinema dels Safdie, però és innegable que l'ombra de Joker plana sobre Surge, sobretot quan veus el protagonista (un Ben Whishaw entregat) intercanviar ganyotes amb una nena en una escena que sembla calcada a la del film de Todd Phillips. Aquí també tenim un personatge que és un sac de traumes familiars, alienació social i esclats de violència. Això sí, sense rerefons superheroic.

'Die kinder der toten'

Del 27 de juliol al 27 d'agost

La quota excèntrica i experimental de l'Atlàntida és aquesta gamberrada cinèfila: una comèdia musical muda (sí, han llegit bé) produïda per un gran coneixedor dels abismes morals de la societat austríaca, Ulrich Seidl. La cosa va de riure's de l'auge de la xenofòbia i del passat nazi del país amb una història més que delirant d'apocalipsi zombi en un resort de muntanya filmat en super 8 i amb moments que no desentonarien en una pel·lícula del Guy Maddin més passat de voltes. 

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF