LA RAMADERIA, A EXAMEN
Balears 07/05/2016

Les vaques no aniran a fira a Campos

El malestar de les explotacions de boví acaba amb la suspensió del 37è Concurs morfològic de l’Estat

Miquel Barceló
4 min
Eva ha estat la darrera gran campiona del Concurs morfològic de Campos, que enguany s’ha anul·lat per la crisi del sector. Però l’AFB, l’Associació Frisona Balear continuarà mantenint el concurs de Menorca, ara referent de la ramaderia bovina a Balears.

CamposEva fou la vaca Gran Campiona del 36è Concurs morfològic nacional de vaca frisona de l’any passat a Campos, antany referència del sector boví de les Illes. Eva pertanya a la ramaderia Biniseguí Vell, del Mercadal. Emperò enguany la banda acreditativa de ser la millor cap de bestiar no tindrà llom on ser col·locada: la Fira ramadera de Campos arriba a la seva cita sense concurs.

El motiu, segons el vicepresident de l’Associació Frisona Balear (AFB), Sebastià Sagreras Fullana, és “la manca d’alegria en el sector”. O dit d’altra manera, la decepció amb l’Administració a l’hora de liquidar els ajuts als ramaders que sobreviuen a la caiguda en picat que pateix el ramat boví a les Illes i especialment a Mallorca. “És una suma de molts factors”, puntualitza Sagreras. “Participar en el concurs suposa una feinada. Els ramaders van malament de personal. Pelar, rentar la vaca i preparar-la suposa molta feina i doblers”.

En tot el seu historial, el concurs morfològic de Campos mai no havia baixat de 60 caps de bestiar. En alguna mostra s’arribaren als 140 animals. Enguany, el seu espai a la ronda de l’Estació estarà buit.

Decepció entre els ramaders

Des de la Uniò de Petits Agricultors (UPA), que té la seu a la mateixa ronda, s’ha lamentat l’absència de vaques, vedelles i bous a la que foula millor fira ramadera de Balears. “Perdem una mostra important que era referència de Campos com a municipi, i creim que tot i els problemes que hi ha en el sector, la suspensió no està justificada”, opina Xisco Mascaró, vicepresident del sindicat que reuneix uns 200 petits ramaders. “Sap greu, perquè les vaques eren tot un atractiu per als nins, que venien a veure com es netejaven les vaques, com se’n tenia cura perquè la pell estàs lluenta i fossin ben presentables per al concurs”, explica Mascaró.

Quina és la suma de factors que han acabat amb l’alegria del ramader, a part de l’endarreriment a cobrar les subvencions? Un element de pes en la decepció generalitzada és l’eliminació, a partir d’aquest mes de maig, de la prima de quantitat (0,015 cèntims) a la producció, a la vegada que s’ha retirat el topall de quota que tenia cada ramaderia.

Si ara no hi havia límit a la producció, eliminar els cèntims per litre que rebia el productor li suposa una minva d’ingressos important a final d’any. “En el darrer any ja ens ha pagat 6 cèntims menys per litre”, subratlla Sebastià Sagreras, “i a més, els ajuts de la PAC (Política Agrària Comunitària) ja s’han retardat quatre mesos i mig. És ver que el Govern té de termini fins a juny per pagar, però fins ara sempre se’ns liquidaven les subvencions en el desembre”, es queixen des de l’AFB.

És a dir, la baixada general del preu de la llet, la reducció d’incentius a la producció, l’endarreriment a l’hora de rebre les subvencions de la PAC , “els efectes de la sequera”, tot i haver habilitat la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca una línia d’ajuda directa, i l’increment dels costos de producció han duit una part important del sector boví a anular el concurs morfològic de Campos.

Males perspectives

Des de l’AFA es concreta que el preu de la llet en origen es pagarà properament a uns 26 cèntims, “preu inasumible”, perquè no cobreix les despeses de manteniment del bestiar. El preu ‘base’ en els darrers temps era de 30 cèntims, i ja feia arrufar el nas als pagesos. Amb les perspectives que hi ha a l’horitzó més immediat, els ramaders de boví s’han posat de més mala llet.

La volatilitat del sector, en un context estatal i internacional i amb una sobreproducció a nivell mundial, dibuixa un mal panorama. “A més, no es poden vendre vaques a la Península: ningú no en compra. Allà es deixen ja punts de producció sense recollir”, remarca el vicepresident de l’AFB.

En els darrers anys, el sector boví ha fet un esforç en la millora genètica, però les Illes no han estat capaces de vendre qualitat o un segell propi. Pascual i Asturiana són marques que han copat el nostre mercat turístic, arribades de la Península i amb preu més baixos “perquè allà, tot i les dificultats, produir un litre de llet els suposa 10 cèntims menys que als ramaders d’aquí, que hem de sembrar les pastures”.

En el sector boví, fa anys que s’espera un Règim Especial Balear (REB) que valori la insularitat també a l’hora de produir carn i llet. “Mentre no hi hagi un gran pacte a nivell polític, no farem res”, adverteix Sebastià Sagreres.

Les principals queixes del sector cap al Govern autonòmic sempre coincideixin amb un executiu progressista. El 2000, amb el nacionalista Joan Mayol com a conseller d’Agricultura, una vegada acabat el concurs morfològic, les vaques foren canviades per figures de cartró. Això sense oblidar que les tractoredes també sempre tenen lloc quan a Ciutat no hi governa el PP. “També és ver que quan patim els pitjors problemes sempre hi ha el mateix Govern”, replica Sagreras.

El batle de Campos, Sebastià Sagreras Ballester (fill del vicepresident de l’AFB) assegura que l’Ajuntament ha fet tot el possible perquè la Fira ramadera tingués vaques, encara que només fos com a mostra.

D’edificis lleters a supermercats

Els efectes de la crisis del sector ramader, i en especial de la vessant lletera, es plasmen en dues estampes concretes a l’espai urbà de Campos: la central lletera Blahi, finiquitada a mitjan anys 90, és avui un supermercat (Mercadona), i la central formatgera Piris n’és un altre (Hipercentro). Vet aquí què ha passat en poc més de 20 anys. I la postal rural també ha quedat desfigurada. Les vaqueries o estan abandonades, o s’han reconvertit en agroturismes.

Així i tot, avui Campos conserva 13 vaqueries, la meitat de les 25 explotacions lleteres que hi ha a l’illa. Els anys 80 en tenia unes 400. UPA recorda que a Mallorca, el 1995, es comptabilitazaven 311 vaqueries de llet. Deu anys més tard eren 51, i 20 anys després en queden 13. Un petit reducte de resistència.

stats