La utopia de l’illa perfecta

Eivissa“Si em preguntassin quina illa vull, hauria de veure d’on partesc, però m’han demanat que quina illa voldria, i potser per això seré una mica utòpic”. Així començava el discurs el biòleg i president del GEN-GOB, Joan Carles Palerm, un dels dos ponents convidats pel XLIII Curs eivissenc de cultura de l’Institut d’Estudis Eivissencs, a qui se’ls ha demanat “quina illa voldríeu?”. Palerm ha respost de manera pràctica, explicant que en un viatge a la Palma més de 12 persones (taxistes, cambrers, recepcionistes...) li van insistir en la importància dels més de 900 tipus de plantes que existeixen a l'illa canària. “A Eivissa el problema no és que ningú sàpiga quants tipus de plantes hi ha, el problema és que ningú no ho vol saber”, explica el biòleg, qui afirma que la primera passa per protegir l’illa és “conèixer-la”.

De fet, en posa un exemple molt recent: el Decret de posidònia aprovat pel Govern fa poques setmanes. “Aquest decret és fruit de quatre persones ben informades que un dia van decidir, a partir de tot el que sabien, fer una passa endavant i actuar”, ha explicat Palerm demanat per un públic que es lamentava que a Eivissa “costa passar de la paraula a l’acció”.

Utòpic era Palerm, com utòpic també ha estat el professor titular del Departament de Geografia de la UIB Macià Blázquez Salom. Ell ha comentat, citant el teòric comunista Gramsci, que la utopia es pot complir, i ha posat en evidència alguns dels problemes actuals del turisme, posant de relleu que molts problemes associats al nostre model actual ja van ser documentats als anys 40. I això que els exemples que esmentava eren ben actuals, com les pintades contra el turisme que “més enllà d’uan anàlisi superficial” deixen missatges com que “el turisme aliena i ens treu de la veritat, és un engany”.

Blázquez Salom ha apuntat que Eivissa té uns reptes a superar en els propers anys, com són el canvi climàtic que farà que el nivell de la mar pugi un metre en el proper segle, el magnetisme que té la marca ‘Ibiza’ arreu del món amb l’índex de penetració turística que això comporta i la diversificació de l’oferta turística. Aquests tres reptes donen tres oportunitats per cercar-li solució i impliquen “contenir el creixement”, “contreure l’impacte de les inversions” i construir un model “que no depengui de les lleis de capitalisme”.

I és què, citant el professor David Ramos, Blázquez Salom ha assegurat que “Eivissa és la quarta illa més ‘turistitzada’ del món” i, “en contra del que es creu”, la diferència de pressió humana entre temporada alta i baixa ens indica que la realitat de l’illa d’Eivissa és que avui “hi ha més estacionalitat que als anys 90”.

Aquestes jornades de reflexió sobre turisme, urbanisme, cultura i ecologisme, organitzades per l’Institut d’Estudis Eivissencs, es tronaran a reprendre dijous, 16 de novembre, a l’Escola Universitària de Turisme del Consell d’Eivissa amb la taula redona ‘Diversitat’, en la qual participaran el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, i el segon tinent de batle de l’Ajuntament de Vila, Joan Ribas.