El turisme vacacional, l’altra cara d’un model en qüestió

PalmaMentre l’aplicació de l’IPC i de l’anàlisi en profunditat de la despesa turística posa en evidència la feblesa d’un model que devora recursos i que necessita cada any més visitants per mantenir la seva rendibilitat, el turisme vacacional s’ha fet un lloc dins la societat i és ara mateix, a diferència de l’hoteler, el que té major acceptació social.

Els motius són molt senzills. D’una part, provoca un repartiment i distribució de la riquesa entre moltes més famílies, algunes de les quals han pogut superar la crisi i el fet de tenir els seus membres a l’atur gràcies al lloguer turístic d’una propietat.

Per un altre costat, el turista que lloga un pis o un habitatge per una o dues setmanes sol llogar un vehicle, anar a dinar o sopar a restaurants i no mira tan prim a l’hora de fer les seves despeses a l’oferta complementària. “El simple fet d’estar moltes més hores a fora de l’habitatge, respecte del turista d’hotel, ja provoca que hi hagi un major consum”, assegura Irene Perelló, gerent de l’Associació d’Apartaments Turístics, Aptur.

I és que mentre els hotelers anaven incrementant la implantació del model de tot inclòs, que retén els turistes dins els seus establiments, aquesta opció ha crescut en volum i ha estat un veritable estímul per a una oferta complementària que s’ha vist molt perjudicada pel turisme de polsereta. Les patronals del comerç han demanat en diferents ocasions que es reguli i es limiti el tot inclòs i actualment el Govern, en concret la Conselleria de Turisme que dirigeix Biel Barceló, està estudiant la fórmula per poder controlar un sistema que ha causat molts perjudicis als petits i mitjans empresaris.

Pel que fa al turisme vacacional, també la Conselleria de Barceló està analitzant la manera de fer possible que els pisos es puguin llogar i oferir legalment com a oferta turística, ja que la llei Delgado ho va impedir. Segons fonts properes a Turisme, la Conselleria vol fixar algun criteri restrictiu com, per exemple, l’antiguitat de l’edifici, amb l’objectiu d’evitar que el nou fenòmen del lloguer turístic pugui servir com a pretext per construir més a les ja saturades zones turístiques i pols d’atracció de Balears. D’aquesta manera, és possible que s’exigeixi que els pisos, i no es descarta la resta d’habitatges actualment ja regulats, hagin de tenir una antiguitat determinada per poder-se oferir turísticament amb totes les garanties.