Un testimoni declara que Escribá podria haver-li indicat quants doblers havia d'abonar com a donació

PalmaUn testimoni del cas Minerval que hauria adquirit el fàrmac experimental, ha declarat aquest dijous dematí davant el jutge i ha explicat als mitjans que li sembla recordar que Pablo Escribá podria haver-li indicat la xifra de doblers que havia d'abonar en concepte de donació a la Fundació Marathon: uns 9.000 euros, encara que no ha especificat a canvi de quina quantitat.

Malgrat tot, aquest testimoni ha volgut deixar clar que ja fa uns deu anys que el catedràtic hauria proporcionat la substància al seu germà, el qual va acabar morint i, per tant, no recorda amb claretat els fets. La mateixa persona ha afirmat que el mateix Escribá va explicar que el producte podia no tenir cap efecte, si bé els va assegurar que els experiments en animals havien donat bons resultats. Amb tot, no ha volgut aclarir si se sentia o no estafat.

Denúncies

Amb aquest, ja són tres els testimonis que han declarat davant el jutge com a afectats i que no han assegurat que s'hagin sentit estafats. No obstant això, segons va poder saber l'ARA Balears, existeixen més d'una quinzena de denúncies de persones per la presumpta estafa. Algunes d'aquestes persones declararan, presumiblement, per exhort des d'altres punts de l'Estat.

A continuació, han declarat davant el jutge dues investigadores que haurien tingut relació amb Escribá. Una d'elles va abandonar la patent del Minerval, de la qual formava part i en la que la Universitat de les Illes Balears (UIB) figura com a titular. També ha declarat un catedràtic de Biologia de la UIB que hauria elaborat un informe en el qual figuraven les seves pròpies conclusions personals sobre l'activitat d'Escribá. Aquest hauria estat elaborat a petició de l'anterior rectora, Montserrat Cases, després que la Conselleria de Salut obrís una investigació.

"Informació reservada"

El catedràtic ha explicat en finalitzar la declaració que "va haver-hi una informació reservada" dins de la Universitat sobre aquest producte el 2013 que va ser entregat al rector actual, Llorenç Huguet, perquè aquest mateix ho va requerir, si bé no ha pogut precisar la data exacta. "El rector n'estava al corrent que existien aquestes investigacions", ha assegurat. Per a l'advocat de la UIB, Gabriel Garcías, el fet que existís aquesta documentació de la qual Huguet tenia coneixement significa que "la UIB sí que va fer alguna cosa".

Cal recordar que el Vicerector d'Investigació i Postgrau, Jaume Carot, va explicar en roda de premsa que aquest expedient s'havia tancat perquè no s'havien trobat proves per adoptar mesures punitives contra Escribá. Amb tot, fa dues setmanes la UIB va ser citada pel jutge que instrueix la causa, Enrique Morell, com a responsable civil i no com a perjudicada. Garcías va recórrer la decisió judicial el 9 de maig perquè considerava que la UIB n'era perjudicada, ja que el seu nom se'n havia vist ressentit arrel d'aquest cas, encara que Morell finalment l'ha desestimat.