La teranyina verda de Ciutat

GeògrafLa proposta d’avui analitza la possibilitat de cartografiar i mesurar la presència de vegetació als carrers de Palma des d’un satèl·lit orbitant a 700 km d’altitud. Una anàlisi que es presentarà a escala de barri amb l’objectiu d’esbrinar quin percentatge de la seva superfície està coberta per vegetació.

Per dur a terme aquest exercici, ens trobarem amb dues dificultats: en primer lloc, una ‘orografia’ urbana generada pels edificis amb el resultat de moltes ombres que intercepten l’energia que rep el sensor del satèl·lit. En segon lloc, la necessitat de disposar d’una elevada resolució espacial per al sensor del satèl·lit, és a dir, la superfície mínima que és capaç de discriminar i enregistrar de manera individual.

Per afrontar la primera dificultat, se selecciona una imatge del 22 de juny, moment en el qual el Sol arriba a una major altura sobre l’horitzó. Així, acurçarem les ombres generades pels edificis i facilitarem el senyal que arriba al satèl·lit.

Pel que fa a la segona dificultat, utilitzarem una imatge d’un satèl·lit amb elevada resolució espacial, concretament del satèl·lit Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea, capaç de discriminar objectes de 10 m de costat.

Per aïllar la vegetació de la resta de cobertes, s’utilitza un índex de vegetació anomenat NDVI, sobre el qual establirem un llindar que indiqui la presència / absència de vegetació.

Per tant, un cop assumides les limitacions exposades abans, sembla prudent presentar aquest article com una aproximació, si bé, com es pot observar a la figura 1, els resultats són prou representatius. Aquesta figura presenta un triangle format pels carrers Aragó, Nuredduna i Uetam, a més d’un tram de l’avinguda Alexandre Rosselló. La trama de color verd indica la presència de vegetació un cop aplicat l’índex i llindar. Un grau de transparència ens permet observar la coincidència amb la presència d’arbrat a una fotografia aèria del 2015. Com hem dit abans, s’observen alguns errors d’omissió i de comissió però, en conjunt, tenim resultats consistents.

D’aquesta manera, identificarem essencialment la presència d’arbrat als carres, places i parcs de Palma, però també altres tipus de vegetació de tipus herbaci o arbustiu com puguin ser superfícies amb gespa.

Tot seguit es du a terme l’anàlisi espacial a escala de barri, particularment aquells localitzats a l’interior de la via de cintura. La intenció, com hem dit al principi, és esbrinar quina proporció de la superfície de cada barri té presència de vegetació.

La figura 2 ens mostra els resultats. Si analitzam els barris de manera conjunta, un 23,8% de la superfície total presenta una coberta vegetal. Però si analitzam aquest resultat a escala individual, ens trobam amb grans diferències.

Per una banda, tenim barris com la Bonanova i el Terreno-Bellver, amb una superfície de coberta vegetal superior al 50% de la seva superfície total. Es tracta de barris que disposen d’una superfície forestal important, com és el cas del bosc de Bellver.

A l’altre extrem de la taula, tenim fins a 16 barris amb una superfície de coberta vegetal inferior al 10% de la seva superfície total. Alguns es troben, com és d’esperar, al centre antic, on els carrers són estrets, però també es dona aquesta particularitat en alguns barris de l’eixample.

Observam com alguns barris, malgrat una presència mínima de vegetació, es beneficien de barris veïns més verds; seria el cas de la Llonja amb el Puig de Sant Pere. En qualsevol cas, ens podríem aturar a analitzar cada barri per separat, però l’extensió de l’article no ho permet.

En definitiva, aquesta anàlisi, deixant de banda les grans zones verdes com el bosc de Bellver, ens podria servir per guaitar als carrers i analitzar-ne el potencial per acollir petits racons on, amb un parell d’arbres, tal vegada una font i algun banc per seure a la fresca doni peu a un petit oasi dins el desert urbà.