Balears 13/01/2018

Torres i talaies de Mallorca s’encenen pels drets humans

Com a novetat d’enguany, també es varen encendre punts a l’interior de Mallorca

S.v.
3 min
Vista de l'encesa de les Torres i Talaies de Mallorca cista des de la Torre de Son Jaumell.

PalmaNo és una pel·lícula de l’oest però, de fet, no sols els indis es comunicaven a través del fum. Les torres i talaies de Mallorca, unes cinquanta, es varen encendre ahir com ho feien a l’edat mitjana en el que s’està consolidant com un acte de reivindicació pels drets humans i de denúncia per la situació dels refugiats.

Va ser a la una del migdia i a les sis i quart de l’horabaixa. En cada una de les enceses, que s’iniciaren a la torre de na Pòpia de la Dragonera, es va llegir un manifest en defensa de la conservació del patrimoni històric i en denúncia de la situació de desempara de molts refugiats, mentre la Unió Europea “incompleix reiteradament els seus acords” respecte d’aquest tema.

És la segona edició que es fa de l’encesa, un acte carregat de simbolisme que va reunir representants del Consell en el seu pas pel castell de Bellver. El conseller insular de Cultura i Patrimoni, Francesc Miralles, va destacar que “aquesta és una bona oportunitat per donar vida al nostre patrimoni i dotar-lo d’un nou significat: la defensa dels drets humans”.

En l’antiguitat, els senyals de fum s’utilitzaven per comunicar missatges complexos entre les talaies o els llocs de vigilància. Ahir, més d’una cinquantena de les torres de defensa, castells i monuments d’arreu de l’illa, tornaren a encendre’s aprofitant les calmes de gener.

La d’ahir va ser la recreació d’un sistema de comunicació ideat per l’historiador i matemàtic Joan Binimelis (mort el 12 de gener del 1616). L’astrònom manacorí ideà les talaies per alertar de les invasions pirata i, de fet, fou a ell a qui dedicaren la primera encesa de l’any passat.

D’aquesta segona edició, se n’ha fet càrrec el departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, que s’ha posat al capdavant de l’organització perquè considera que és una “oportunitat per reivindicar el patrimoni costaner després d’anys d’abandonament”, va indicar Miralles. “El que hem de garantir entre tots -institucions, entitats, voluntaris i ajuntaments- és que iniciatives ciutadanes com aquesta tinguin continuïtat”, afegí.

El departament de Patrimoni del Consell, de fet, ha iniciat enguany la restauració de les torres de defensa de Cala Pi, a Llucmajor; la torre del Verger-talaia de les Ànimes, a Banyalbufar; la torre Major d’Alcúdia i també la de la Mola d’Andratx.

El projecte original, però, va néixer de la mà d’un grup de professors de l’IES de Marratxí i alguns membres de la Societat Balear de Matemàtiques que, de manera altruista, s’organitzaren per dotar les torres de defensa de Mallorca d’un doble significat. D’una banda, el patrimonial, i de l’altra, el de defensa dels drets humans, reflectit, sobretot, en la crisi de refugiats a la Mediterrània.

Enguany s’han distribuït equips de gent a cada una de les talaies i torres necessàries per transmetre els senyals, que seran de fum que es propagà visualment cap al nord i cap al sud de l’illa i entrà dins la badia de Palma a través de Cala Figuera, el cap Enderrocat i el castell de Bellver.

Joan Binimelis

El 1571, la Universitat de Mallorca va encarregar a l’astrònom manacorí Joan Binimelis que confeccionàs un mapa per saber on construir torres per establir un sistema de vigilància efectiu a les costes de l’illa.

El mapa es va acabar l’any 1586. Moltes de les torres ja estaven construïdes d’èpoques anteriors i d’altres s’anaren construint seguint el pla del també matemàtic.

Així fou com es posà en marxa un sistema de comunicacions a través de torres de foc. Binimelis l’organitzà de manera que les torres es poguessin veure les unes a les altres.

Els senyals devien tardar devers una hora a rebre’s, des que s’encenia una torre fins que la llum o el fum arribava a Palma. Per fer el foc, calia herba verda, pólvora i llenya seca, depenent de si el foc s’havia d’encendre de dia o al vespre.

Com a curiositat, les torres més petites, com la de les Ànimes, no fan més de 5 m d’alt i altres superen els 10 m, com la Picada de Sóller.

stats