Sequera i canvi de clima
Fa quatre o cinc anys que les pluges no acompanyen
El tema de la sequera continua preocupant, i molt, els agricultors i ramaders. Ara mateix, la preocupació per la manca de pluges ja és general. No tan sols perquè l’any passat va ser molt dolent, sinó perquè fa quatre o cinc anys que les pluges no acompanyen. La sequera s’està convertint en un fet estructural, i encara és més inquietant que les previsions per al nou any agrari continuïn sent pessimistes. Aquesta situació de manca d’aigua podria ser una de les causes dels problemes que van manifestant els conreus d’arbres (ametler, garrovers, figueres, oliveres...), afectats per malalties que aprofiten l’estat de debilitat de les plantes per expandir-se. Sembla que el famós canvi climàtic es va consolidant com un fet irrefutable i que durà a transformacions molt accelerades en el nostre entorn. Sigui com sigui, les pluges de tardor fan molta falta, tant per recarregar els aqüífers com per poder conrar la terra.
Ajuda per al sector lleter
La Conselleria ha demanat que es tingui en compte el fet insular
La UE ha posat en marxa un nou paquet d’ajudes per intentar contrarestar el desastre que pateixen els ramaders de vacum de llet des de fa uns anys, amb l’esfondrada del preu de la llet fins a límits insostenibles. Una de les causes dels baixos preus és l’excés de producció, agreujat pel tancament del mercat rus. D’una banda, hi haurà una ajuda per reduir-ne la producció, que s’establirà a partir de la referència de l’any passat; de l’altra, hi haurà una ajuda directa en la qual cada estat establirà els criteris per repartir-la entre els ramaders. Sembla que un d’aquests criteris estableix que s’ha de ser un petit productor o habitar en zones de muntanya. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha demanat que es tingui en compte el fet insular, una passa imprescindible perquè, a les Balears, pugui arribar-hi qualque cosa.
Les taronges de Sóller
Volen promoure una Identificació Geogràfica Protegida
Sembla que, una vegada més, les taronges de Sóller cerquen fer qualque cosa que en permeti la supervivència. La Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu, de Sóller, vol promoure una Identificació Geogràfica Protegida, una iniciativa magnífica que mereix tenir èxit. Amb bon criteri, els agricultors sollerics s’han proposat com a tasca prèvia millorar les plantacions. Segons el president de la cooperativa, Miquel Gual, en 20 anys la producció de taronges a Sóller s’ha reduït a la meitat i ha passat de 1.500 tones a 600 o 700. Cal tenir en compte que els horts de Sóller són petits i que competeixen amb la creixent urbanització residencial del sòl rural, a causa de les lucratives plusvàlues de l’edificació, incomparablement més elevades que les rendes, sovint inexistents, de la producció de cítrics.
Prestigi de formatges
El mallorquí va ser un dels productes més famosos
Mallorca ha estat terra de formatges excel·lents. Avui, són pocs els elaboradors de formatge tradicional de llet d’ovella a Mallorca. Així i tot, en el passat, el formatge mallorquí, sobretot el de la zona de Llucmajor, va ser un dels productes alimentaris més famosos de l’illa. Ja en el segle XIII es documenta l’exportació de formatge mallorquí cap a Marsella i Montpeller. Era un formatge curat que arribava als ports de Barcelona i de València en forma de peces rodones que pesaven entre una i dues lliures. Des de 1345, els reis i prínceps de la Casa de Barcelona, així com els de la dinasta Trastàmara, els sol·licitaven per a les seves taules. A la taula dels reis de Mallorca no hi mancava mai el formatge procedent de la pagesia mallorquina. En aquella època, el formatge de Mallorca era el més comercialitzat a Barcelona i a València, seguit pels formatges de l’Aragó. Va ser a la segona meitat del segle XX quan es va deixar d’elaborar. Per això, recuperar el formatge mallorquí de l’oblit és una tasca pendent.
Evolució del me ecològic
Un grup hoteler i un de carnisseries han optat per aquest producte
El mercat de les carns de qualitat és difícil, ja que la competència amb els productes externs més industrialitzats, més subvencionats i produïts sense sobrecostos d’insularitat no és gens fàcil. Com diuen els ramaders, ja fa dècades que no es paga un preu just pels animals, fet que du a la desaparició de les guardes i d’uns ingressos que abans eren importants en explotacions que combinen fruits secs, cereals i olivar amb la ramaderia ovina. El me ecològic, un producte carni de qualitat d’origen mallorquí amb certificació ecològica, impulsat per Apaema, experimenta una evolució encoratjadora. Un grup hoteler i un grup de carnisseries han optat per aquest producte. De moment, són unes 4.000 ovelles inscrites i una venda d’uns 30 xots per setmana, amb tendència a pujar.
