La superfície d'ametlers a Mallorca s'ha reduït a la meitat la darrera dècada
Unió de Pagesos augura una producció "desastrosa" per a enguany i reclama un pla de repoblament de l'arbrat a l'illa
PalmaLa producció d'ametla d'enguany caurà a menys de la meitat de la mitjana anual dels darrers anys, segons els càlculs que ha fet públics aquest dimecres Unió de Pagesos. El sindicat, que ha qualificat de “desastre” aquestes previsions, ha alertat, a més, de la mortalitat creixent d'arbres a tot Mallorca i ha demanat, en aquest sentit, al Govern que es reuneixi amb el sector i doni el sus a un projecte ambiciós de repoblament de l'arbrat a l'illa.
El secretari general d'Unió de Pagesos, Biel Torrens, ha afirmat que aquesta mortaldat afecta tots els arbres, si bé el cas dels ametlers és especialment preocupant. Els problemes, afirma, es van iniciar fa una dècada i els motius, assegura, són variats, però tindrien l'origen en els efectes del canvi climàtic que, segons ha afirmat, ja són innegables. D'una banda, els hiverns càlids que han patit les Balears els darrers anys no permeten reposar els arbres, i això explica, en part, la proliferació de diverses malalties, des del fong de la fusta fins a la 'Xylella fastidiosa'.
En aquest sentit, Torrens ha assegurat que en la darrera dècada s'han perdut la meitat d'hectàrees de cultiu d'ametler. Amb tot, alerta que el creixement no és exponencial. Així, si entre el 2007 i el 2017 la superfície s'ha reduït de 20.000 a 10.000 hectàrees, entre 3 i 4.000 d'aquestes hectàrees s'han deixat de cultivar el darrer any. Entre el 2015 i el 2016, en canvi, 'només' es van perdre un miler d'hectàrees.
Propostes en positiu
Tot i el "panorama desolador", Torrens ha volgut donar un missatge optimista i ha instat les administracions a fer feina. En aquest sentit, ha proposat una sèrie de mesures entre les quals "reconèixer la magnitud del problema". A banda, el sindicat proposa la constitució d'una comissió tècnica amb participació del sector i l'administració; establir una línia directa d'assessorament als agricultors; estudiar les possibilitats de recs de suport i elaborar, amb urgència, un pla d'investigació i experimentació que permeti discernir quines son les varietats que millor estan suportant aquestes condicions tan desfavorables.
En aquest sentit, Torrens ha assenyalat, per exemple, que de la setantena de varietats d'ametla mallorquina la "Pons" és la que millor està resistint al clima desfavorable i les plagues. En canvi, d'altres com el "vivot" han gairebé desaparegut.
El sindicat ha insistit en la necessitat de prendre mesures urgents una vegada han constats que aquesta alta mortalitat entre els arbres de Mallorca (han insistit que no només afecta als ametlers, tot i que aquest és l'exemple més clar) ja es detecta a gairebé tota l'illa i que no només afecta els exemplars antics sinó també als joves.
Torrens ha incidit que aquest "no és un problema exclusivament agrícola" sinó de país tenint en compte les aportacions que fa al camp en la conservació del medi ambient i el paisatge, elements clau per a vendre l'illa com a destinació turística de primer ordre.
