El sumari de la trama policial a Palma fa caure Rodríguez

PalmaJaume Matas se’n va anar tot sol; José María Rodríguez, no. El totpoderós, i aparentment intocable, president del PP de Palma va dimitir dia 4 de juliol envoltat de tots els presidents de districte de Ciutat i del seu equip de confiança. Una vintena de persones que van acomiadar l’home que havia controlat la formació els darrers 20 anys amb una ovació molt sentida. Emocionat i amb la veu trencada, Rodríguez va reiterar la seva innocència i es va proclamar “indefens” davant la justícia. El veterà dirigent va poder esquivar el cas Andratx i les diverses causes sorgides del segon Govern Matas, en el qual va exercir com a conseller de l’Interior, però la presumpta corrupció policial a Palma el va tombar en només cinc dies.

2016: Un any de canvi i convulsió

El jutge instructor, Manuel Penalva, va aixecar parcialment el secret de sumari dia 29 de juny, dos anys i mig després d’iniciar les investigacions. A Rodríguez, l’assenyala com “l’artífex a l’ombra” de la presumpta trama d’agents corruptes que haurien actuat els darrers quinze anys, com a mínim, extorsionant locals d’oci nocturn sota amenaça de tancament. Els beneficiaris serien dos grans grups empresarials vinculats al PP i els mateixos policies, que haurien cobrat les comissions amb suborns periòdics o amb alcohol, drogues i serveis sexuals de franc en diversos prostíbuls de la ciutat. En un d’aquests locals, s’hi haurien celebrat festes privades per a membres del PP. Els més de 65.000 folis que conté el sumari inclouen testimonis que relaten agressions i amenaces de tot tipus, i fins i tot una prostituta llançada en un contenidor. Hi ha, també, episodis esperpèntics com el d’un comandament policial exhibint-se en tanga en hores de servei en un local d’striptease.

Segons es desprèn del sumari, diversos testimonis ja assenyalaven Rodríguez, l’octubre de 2013, com a responsable polític de tanta impunitat, però ell ho ha negat repetidament, tant el dia que va dimitir com dia 8 de juliol, quan fou imputat per suborn, revelació de secrets, extorsió, tràfic d’influències i associació il·lícita; i, finalment, dia 26 d’agost, quan va anar a declarar als jutjats. Amb tot, Penalva li va prohibir acostar-se a menys de 300 metres de l’Ajuntament de Palma, en concret, al departament d’Activitats, Urbanisme i la Policia Local.

La situació de Gijón

Rodríguez va arrossegar en la caiguda els seus dos càrrecs de confança en el PP de Palma: els diputats Álvaro Gijón i Sandra Fernández. Gijón, deixeble polític de Rodríguez, també surt malparat en el sumari, on un testimoni l’assenyala com a “padrí” de la trama. Un testimoni protegit va declarar que Rodríguez, Gijón i l’exdirector general de Seguretat Ciutadana de Cort, Enrique Calvo, mantenien reunions amb els agents implicats en la trama de corrupció. Aquestes trobades amb els agents haurien tingut lloc abans i després de les eleccions de l’any 2011. Algunes, fins i tot, s’haurien duit a terme al despatx de Rodríguez a la seu del partit. La investigació conclou que tant alguns membres de la Patrulla Verda, de la Policia Local, com de l’Ajuntament de Palma van ser utilitzats “al servei de les tèrboles maniobres del senyor Rodríguez”.

Gijón fou imputat l’1 de setembre, dies després de la declaració de Rodríguez, i declarà davant el jutge el 9 d’aquell mes. En tot moment, el diputat i regidor a Cort ha defensat la seva innocència i no s’ha plantejat renunciar als càrrecs, malgrat la seva situació processals. El partit li ha fet costat sempre i tampoc no se li ha demanat, mai, que renunciï, a pesar de les nombroses peticions que li han fet, especialment des de Podem i des de l’equip de govern de Cort. En aquest sentit, el batle, José Hila, va arribar a contradir el criteri del seu partit, el PSIB, que no s’hi va voler pronunciar.

El terrabastall que va suposar la dimissió de Rodríguez va deixar la junta local de Palma en mans d’una gestora dirigida per la regidora Marga Durán, gran favorita de la direcció del partit per mantenir les regnes de la formació però que haurà de mesurar les seves forces amb el que quedi del ‘rodriguisme’ en el congrés local que s’hauria de realitzar després de l’estiu vinent.

‘Table dance’ i favors

L’aixecament parcial del secret de sumari es produïa després de dos any i mig d’investigació. La causa judicial esclatà l’estiu de 2013 arran de la detenció d’un policia local implicat en el cas dels anomenats Àngels de l’Infern i relacionat també amb la filtració dels exàmens d’ingrés al cos de la Policia Municipal de Palma.

Tot estirant del fil de les desenes de testimonis i agents i tècnics investigats, el jutge instructor Manuel Penalva determina que una part important de la Policia Local s’havia corromput al servei dels interessos d’empresaris de l’oci nocturn i de Rodríguez.

Els empresaris més afavorits haurien estat Tolo Cursach i els germans Beltran. Aquests darrers eren els propietaris d’un dels locals que s’ha erigit com a icona del cas: el Table Dance, on policies i tècnics de Cort gaudien de sexe i alcohol gairebé cada dia de franc. Segons un encarregat de local, el ja jubilat cap de Llicències de Cort hi hauria fet despesa per més de 60.000 euros en un any. A canvi, s’havien d’assegurar de limitar, al màxim, les possibilitats de la competència de créixer. Denegació de llicències i inspeccions molt severes eren les accions principals contra aquells qui gosassin desafiar el poder dels autèntics amos de la nit palmesana.

La trama hauria anat evolucionant i alguns dels seus membres més destacats haurien començat a fer negocis pel seu compte. Així, a un dels principals investigats, anomenat ‘el tapissaire’, se li atribueix haver extorquit desenes de locals amb l’amenaça de tancar-los si els amos no s’avenien a contractar-lo perquè en reformàs els interiors. Altres agents s’haurien tret sobresous llogant màquines expenedores d’aperitius a prostíbuls o venent assegurances a establiments amb la garantia que quedaven sota la seva protecció.

Pel que fa a Cursach, la trama hauria propiciat, a força d’inspeccions interessades, la ‘mort’ de la ‘marxa’ en barris com Gomila i l’hauria desplaçada al passeig Marítim, on l’empresari disposa de diversos locals. Un testimoni protegit assegura que va ser advertit que no competís amb l’empresari si no volia que li tancassin l’establiment. “A veure si ho entens. Aquí passa el mateix que a Son Banya amb la Paca. Cursach és la Paca de la nit”, assegura que li van dir.e