Els símbols de la festa

PalmaLa Diada de Mallorca és plena d’elements patrimonials que en són identitaris. En són un exemple el quadre del rei En Jaume que es penja a la façana de Cort el dia de l’Estendard, el poema de Pere d’Alcàntara Penya que recita Miquel Lladó envoltat de pageses, l’ofrena floral o bé el penó que guia la comitiva cap a la Seu.

Uns elements patrimonials tant materials com immaterials que perduren en la història i es converteixen en tradició, però que també evolucionen, com en totes les festes.

És el cas de la llegenda de l’home dels nassos, que s’ha contemporaneïtzat gràcies a un grup de joves palmesans que han traduït la història que els seus pares i padrins els explicaven quan eren petits i anaven veure el Rei en Jaume a la façana de Cort. Aquella increïble història de l’home dels nassos que té tants de nassos com dies li manquen a l’any ha impregnat entre el jovent que, per exemple, durant la nit d’avui en un bar de Ciutat repartiran nassos de plàstic entre els assistents o bé durant aquests dies s’han organitzat contacontes basats en la llegenda dirigits als infants com una manera d’involucrar als més petits a la festa com s’ha fet des de molts anys enrere.

No obstant això, com assenyala la directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, Kika Coll, “d’elements patrimonials a Mallorca no ens en falten, són molt diversos i molt rics”. De fet, enguany, des de la Direcció Insular de Relacions Institucionals, encarregada d’organitzar els actes de la Diada, han volgut encetar els actes de la primera Diada de Mallorca del 31 de desembre posant en relleu el patrimoni mallorquí més antic, és a dir, el de la prehistòria. D’aquesta manera, el Consell ha organitzat tota una sèrie d’activitats, com ara visites guiades a jaciments d’arreu de l’illa o tallers que tenen l’objectiu de donar a conèixer d’on venim i estendre la festivitat arreu dels pobles. “Tenim un gran potencial arqueològic que permet recórrer tota l’illa, són els fonaments de la història de Mallorca”, afegeix Coll. Uns altre element que destaca la directora insular és, per a ells, un dels més emotius, el de la lectura per part de Miquel Lladó del poema de Pere d’Alcàntara Penya La Colcada, “una tradició que s’ha anat recuperant a través de la memòria oral” i que descriu la celebració de les festes de la conquesta de Mallorca, el 31 de desembre, com tenien lloc a mitjan segle XIX. És una obra que fou premiada als Jocs Florals de Barcelona l’any 1861, en què l’autor, amb aire de plany, descriu la festa de l’Estendard. Malgrat que Coll també recalca que “és necessari que la Diada s’estengui a la resta dels pobles de Mallorca, ja que l’Estendard és una festa senzilla i sentida però molt localitzada a la ciutat de Palma”. Coll, a més, destaca aquells elements patrimonials de la festa que són immaterials, ja que “aglutina vestimenta, música, tèxtil, una part protocol·lària i institucional que ha de sorgir de l’espontaneïtat del poble, com ja passa amb l’home dels nassos. La festa en si mateixa també és patrimoni i així es troba declarada com a BIC”.

Tanmateix, “les festes són espontànies i les fa el poble. A poc a poc, si la tradició es conserva, s’anirà estenent la festivitat de la Diada per tots els pobles, malgrat que el rei En Jaume entrà per Palma”, conclou la directora insular.