El sector turístic balear va per davant de la resta de la societat
La Llei de defensa dels drets del col·lectiu LGTBI cerca la normalitat que ja es dóna en aquest àmbit
PalmaEl mes de maig, les Balears es van convertir en la segona comunitat autònoma, després de Catalunya, a tenir una llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, però també per eradicar l’LGTBI-fòbia. Les Illes cerquen la normalitat en la convivència i que tothom pugui “viure la diversitat sexual i afectiva amb plena llibertat”. La lluita per la no-discriminació, per disminuir les taxes de delictes d’odi -que, segons les darreres estadístiques, situen les Balears en quarta posició de l’estat espanyol-, dista molt d’un sector que du molt d’avantatge en tolerància, mentalitat oberta i, també, a fer negoci. És el sector de l’oci i del turisme. Potser és la cara més frívola de la nostra societat però, per altra banda, la més avançada.
És Balears un territori gay friendly? Segons les informacions de les empreses especialitzades en turisme LGTBI, ho és, principalment Eivissa, i des de fa dècades. El 2008, el Consell insular va rebre la Medalla d’Or del Saló Internacional del Turisme de Catalunya per la promoció del turisme gai. Però resulta difícil aconseguir dades concretes de turistes segons la seva condició sexual. Que turísticament té la seva importància no és qüestionable. Fins i tot Fitur, la més important fira de turisme a Espanya, va crear fa sis anys Fitur LGBT o Fitur Gay.
Establiments ‘gay friendly’
Hi ha qui diu que mentre s’hagi de destacar el logotip gay friendly en els establiments, la situació no serà normal, però aquest és el camí per aconseguir-ho. Segons el portal de serveis Ragap.com, a la nostra comunitat hi ha 254 empreses, de tots els sectors, amb aquest distintiu, des d’agències de viatges fins a agroturismes, escoles de submarinisme, organització d’esdeveniments, serveis de menjar, botigues de mobles... En el conjunt de l’estat espanyol, la xifra puja fins als 7.517.
Estereotips
Les dades que solen sortir a la llum quan es parla de turisme LGTBI diuen que representa el 10% del turisme total mundial i que la seva capacitat de despesa és més alta que la del turista heterosexual. A les Illes, les fonts consultades coincideixen a parlar d’uns 700.000 turistes gais amb una despesa de 1.500 milions d’euros. Només per posar un exemple més actual, la primera edició del Gai Pride d’Evissa, el 2015, va atreure 8.000 persones que van deixar uns dos milions d’euros de benefici a l’illa, segons els organitzadors.
Un dels objectius de la normativa autonòmica és superar estereotips, però quan es parla de turistes gais, són molts els estudis que coincideixen en un mateix perfil: home d’entre 35 i 55 anys, ben posicionat professionalment, amb alt poder adquisitiu i que gasta un 40% més que la resta de turistes...
Encara així, hi ha drets de les persones LGTBI que s’han de potenciar perquè, segons recull la llei, hi ha hagut un “canvi de comprensió social respecte d’aquesta qüestió, si bé aquest canvi és gradual i desigual. Aquesta llei regula un seguit d’aspectes en què les estadístiques dels darrers anys demostren la conveniència d’actuar respecte d’aquesta qüestió”.
El text que justifica la redacció i posterior aprovació de la llei dels drets i per eradicar l’LGTBI-fòbia remarca que “l’aportació, la recopilació i la sistematització de dades són difícils, perquè tot just ara en comencen a aparèixer els primers indicadors oficials i les estadístiques de què es disposa donen indicis prou clars que la discriminació per motiu d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere es continua produint”.
Sense dades reals
No només això, sinó que la llei sosté que “tot fa pensar que els casos reals són molt superiors als que ens mostren les estadístiques. En aquest sentit, un dels objectius de la llei és promoure estudis que facilitin dades reals de la situació i regular la garantia estadística en la recollida de dades”. La nova llei s’aprovava anunciant sancions que anaven dels 655 euros per faltes lleus (com pot ser fer afirmacions ofensives contra les persones LGTBI), fins als 90.000 euros per faltes molt greus, classificació en què entrarien les agressions i la violència física.
Per ara, confirmen des de la Conselleria de Presidència del Govern, no hi ha constància de cap denúncia i, per tant, no hi ha cap expedient obert sobre vulneració de drets o atac per fòbia. A partir del mes de setembre, el desplegament de la llei cobrarà un impuls i potser hi haurà novetats.
