El sector ramader a Eivissa, en perill de desaparèixer

EivissaLes dades no són gaire optimistes per al sector ramader a Eivissa, que decreix any rere any “a tota velocitat”. Així de taxatiu es mostra Josep Lluís Joan, tècnic de promoció alimentària del Consell d’Eivissa. Fins no fa gaire totes les cases pageses tenien un petit ramat d’entre vuit i deu ovelles que servien per netejar el camp de males herbes i abonar la terra. Però el traspàs generacional a aquests habitatges ha estat nul, i en els darrers vint anys la població de 20.000 caps s’ha reduït a la meitat, i s’espera que en els propers tres anys es pugui reduir un altre 50%. L’economia ramadera d’Eivissa és molt diferent de la de Mallorca o Menorca. Aquí hi ha “centenars de petits productors”, en comptes dels grans empresaris capaços de produir una gran quantitat de carn. Ara, però, l’economia està canviant i la gent prefereix comprar els animals ja criats i engreixats per les matances o les celebracions en lloc d’encarregar-se’n durant tot l’any.

Però des de la màxima institució illenca diuen que l’esperança del sector ramader a les Pitiüses té un nom propi: Porc negre. Actualment dos grans productors es dediquen a la criança del 80% del ramat porcí eivissenc i han apostat pel porc negre com a possibilitat de fer-lo rendible. Aquest porc no està reconegut com a raça autòctona, sinó que és considerat oficialment com una agrupació racial. “Vindria a ser un cosí germà del porc negre mallorquí”, explica Joan, tot i que diu que físicament es distingeixen i que un augment de la població significaria el reconeixement de l’espècie.

El director insular de Ramaderia, Vicent Tur, explica que les línies polítiques actuals envers el camp es mouen en sentit de promoció del producte autòcton i de qualitat. “No es pot competir en preu amb un producte que es fa en sèrie no massa lluny d’aquí”, reconeix Tur qui diu que s’ha d’apostar per una etiqueta que signifiqui un “element diferenciador” del producte illenc. Per això, es treballa en el reconeixement del porc i del conill propi d’Eivissa. Aquest darrer és un animal “fàcil de criar” i que pot ser rendible, sempre que la llei sanitària espanyola canviï i deixi de ser tant restrictiva com és ara amb les matances domiciliàries “que fan que el pagès pugui criar, però no vendre”.

Uns altres animals que podrien ser senzills de recuperar són el pollastre i la gallina que fins no fa gaire constituïen la font principal de proteïnes. A més, aquestes espècies resulten atractives des del punt de vista econòmic, perquè es converteixen en productes de carn i ous, i el seu manteniment és més senzill.

La ramaderia, per tant, està en crisi a Eivissa malgrat que se li intenta donar una empenta per aconseguir promoció, sobretot amb el producte més atractiu: la sobrassada, que es fa amb una carn menys picada que a Mallorca i amb porcs engreixats amb elements propis del camp eivissenc. Tot i això, des del Consell recorden que aquests esforços necessitarien una cadena amb un sector ramader, carnisser i hostaler compromesos amb el camp eivissenc.