COMMEMORACIÓ DE LA CONQUESTA
Balears 29/12/2017

El retrobament d’una festa carregada de simbolisme històric

El Consell es reincorpora a la celebració que fins al segle XVIII era de tota l’illa

Carmen Buades
4 min
Imatge d’arxiu d’una de les trobades de gegants organitzades en motiu de la Diada de Mallorca.

PalmaQuan els regidors de l’Ajuntament de Palma surtin demà des de la plaça de Cort cap a la Seu transportant l’estendard es trobaran, al seu pas per Palau Reial, amb els consellers insulars i els batles i batlesses de Mallorca que hagin decidit afegir-se a la celebració d’allò que ara ja no ha de ser una festa de la ciutat, sinó de l’illa sencera.

Aquesta és, com a mínim, la intenció del Consell de Mallorca: reconvertir una festa com la Diada, que, segons que afirmaven des del Pacte, quan se celebrava dia 12 de setembre ningú no se sentia pròpia, en la festa de tothom. Ha passat ja un any d’ençà que el ple de la institució insular va aprovar definitivament el canvi de data i, després de la feina feta per una comissió mixta amb l’Ajuntament per avaluar com es podrien combinar les dues festes, finalment la col·laboració serà discreta i es limitarà a l’acompanyament de l’estendard.

“Vàrem voler anar molt alerta que això no afectàs ni mínimament el BIC”, explica Llorenç Carrió, regidor de Cultura de Cort, qui assegura que “només s’han fet petits canvis amb els quals Palma no perd protagonisme, sinó que la feim capital de tota l’illa”.

Històricament unides

Carrió també recorda que, “fins al segle XVIII, l’Estendard era la festa de tot Mallorca” i, de fet, no va ser fins als anys 90 que el Consell va seleccionar el 12 de setembre per celebrar la Diada (commemorant el dia en què el rei Jaume II va jurar la Carta de Franqueses i Privilegis de Mallorca). Si històricament era una festa illenca, “quina millor institució per celebrar-ho que el Consell?”. S’ho demana Marc Herrera, director insular de Relacions Institucionals.

Herrera assegura que els canvis suposen “recuperar històricament” la festa, fer-la “més detallista” i “recuperar la tradició de la representativitat de cada poble”. D’aquesta manera, al Consell consideren que fan una “revisió històrica” i “diuen als pobles que la festa és seva”. S’aconsegueix, d’aquesta manera, que s’hi identifiquin i la sentin com a pròpia? “És un bon començament”, considera el director insular.

La comissió mixta que es va crear entre Cort i el Consell va tenir el suport dels caps de protocol, que donaven guies sobre com s’havien celebrat tradicionalment cadascuna de les festes i, tant per a una institució com per a l’altra, els resultats són els esperats perquè “l’essència de la festa, el moment en què l’estendard surt de Cort, en cap cas es toca”, afirma Carrió.

El regidor també assegura que “el Consell no ha volgut en cap moment monopolitzar la festa” i recorda que aquest és el primer any que l’Estendard i la Diada de Mallorca comparteixen celebració, però que “cada vegada ens anirem coordinant millor”.

De moment, l’objectiu és simple: una millor organització per a les ofrenes florals i la participació dels batles i batlesses a l’hora de fer arribar l’estendard a la Catedral. Sembla que s’han fet uns canvis de poc recorregut i que ha estat un camí fàcil, però la veritat és que no ho ha estat gens.

Encara que hi ha un informe del cronista de la ciutat i un altre dels serveis de Patrimoni del Consell que avalen la decisió i afirmen que el BIC de l’Estendard no es veu alterat per la participació del Consell en la festa, els grups de l’oposició han criticat aquestes setmanes l’equip de govern municipal, mentre que, en el cas del Govern insular, la polèmica fa més d’un any i mig que és viva.

Allà, el debat no tan sols va girar al voltant de la necessitat de canviar de data la Diada, sinó també del dia que s’havia d’escollir i de quin havia de ser el format per aconseguir arrelar la festa. MÉS per Mallorca i El Pi tenien molt clar que, pel seu valor històric, havia de celebrar-se dia 31 de desembre encara que coincidís amb la festa de l’Estendard palmesana. Podem va fer un intent de resoldre la qüestió amb una consulta ciudadana, però finalment es va alinear amb el posicionament sobiranista. En canvi, el PSIB va ferpropostes més obertes, com la commemoració de la manifestació històrica per demanar autonomia o el dia de la creació del Consell després de l’arribada de la democràcia, el 24 d’abril, en què es van lliurar les medalles d’honor i els títols de fill predilecte, però van quedar exclosos els Premis Jaume II perquè el reglament impedia concedir-los un dia que no fos el 12 de setembre. Per part seva, el PP i Ciutadans, qüestionaven que el canvi de data fos la solució per arrelar la festa i demanaven evitar modificacions.

Ciutadans ho envia als tribunals

Ciutadans va rebre la proposta del Consell de modificar la data de la Diada de Mallorca com una imposició catalanista impulsada per MÉS. Durant els mesos en què es va debatre el canvi, els seus dos representants a la institució insular van rebutjar, juntament amb el PP, que dia 31 de desembre se celebràs també la festa de l’illa, més enllà que coincidís o no amb la de la Ciutat.

Una vegada la decisió es va prendre i el ple del Consell va donar per bo el canvi, la batalla es va traslladar a l’Ajuntament. Una comissió mixta formada per les dues institucions s’encarregava de trobar la manera decelebrar ambdues festes i, una vegada es va haver arribat a un acord, la formació va posar un contenciós administratiu als tribunals perquè va considerar que es vulnerava l’esperit de la festa de l’Estendard i que es podia estar posant en perill la declaració de Bé d’Interès Cultural (és la festa civil més antiga d’Europa).

No obstant això, els canvis ja no arribaran fins l’any que ve perquè els jutjats encara no s’han pronunciat.

stats