Els reptes d’una disciplina que és “la germana pobra de la sanitat”

Els pocs recursos augmenten la complexitat d’estudi de la salut mental

“La salut mental és la germana pobra de la sanitat”, afirma Miquel Tortella, professor de Psicologia de la UIB. La falta de recursos i el fet de ser una “problemàtica de la qual tenim menys coneixement” fa d’aquesta disciplina un camp de gran complexitat tant pel que fa a la diagnosi com pel que fa als tractaments.

L’ansietat i la depressió són, segons aquest expert en psicopatologies, els trastorns més habituals de consulta actualment. Tot i així, hi ha estudis que afirmen que “més de la meitat d’aquestes persones no rep cap tipus de tractament” i que, del percentatge que sí que en rep (sigui psicològic, farmacològic o una combinació de tots dos), només a un terç se li aplica el tractament adequat.

Els problemes en la resta de casos poden ser diversos, com per exemple que una persona no sol·liciti ajuda perquè “troba normal estar malament” o que el centre d’Atenció Primària no diagnostiqui el trastorn. Sobre el consum excessiu de fàrmacs, Tortella ho té clar: “Si se’n consumeixen més del que toca, no és per la classificació que s’utilitza per a la diagnosi, sinó pel psiquiatre que els recepta”. El professor explica que “de vegades es recepten tractaments psicològics quan es necessitarien fàrmacs, mentre que altres persones reben fàrmacs sense que calgui”; però, tot i així, Tortella recorda que “la culpa no és dels psicofàrmacs”, ja que són “un dels grans invents del segle XX”.

Sobrediagnosticar

De vegades, els trastorns mentals se sobrediagnostiquen. És el cas, per exemple, d’infants nerviosos tractats com a hiperactius. “Es produeix per una falta de coneixement del professional, però també per la pressió del pacient i els familiars”, assegura Tortella. “La gent pensa que sempre ha d’estar bé i de vegades no entén que puguis estar trist durant un temps si, per exemple, s’ha mort un familiar”.

Sobre el que es pot considerar trastorn mental, Tortella afirma que “no hi ha cap comportament que per si sol sigui patològic”. De fet, un dels problemes amb què es troba la disciplina a l’hora de diagnosticar un trastorn mental és, precisament, aquest: què és una conducta normal i quan deixa de ser-ho. Tortella assegura que és una “distinció difícil”, perquè “una conducta pot ser problemàtica en un context, però no en un altre” (algú que xerra durant hores tot sol davant un públic deu estar fent una classe o una conferència, mentre que si ho fa tot sol al carrer no s’interpreta de la mateixa manera).

Tot i així, les classificacions psiquiàtriques són, segons aquest expert en psicopatologies, tan complicades com necessàries: “Ens serveixen per fer pronòstics, per recomanar tractaments... Poden tenir crítiques, però de moment és el que millor ens ha funcionat”. Tortella explica que les categories en què es classifiquen els trastorns mentals han anat evolucionant i, mentre que abans el binomi trastorn - no trastorn dificultava la precisió, cada vegada més es tendeix a la classificació per graus.

Les condicions de vida, claus en la salut mental

A l’hora de patir una psicopatologia, les condicions de vida hi tenen molt a dir. De fet, diversos estudis afirmen que des del començament de la crisi econòmica han augmentat les taxes de depressió, un fet que s’ha associat, per exemple, a perdre la feina o la casa per un desnonament.

L’espanyol és el segon estat del món on es recepten més antidepressius, però davant la pregunta de si es tracta d’una “malaltia del primer món”, el professor Miquel Tortella afirma que, si bé és cert que als països anglosaxons els problemes psicopatològics són més freqüents, no se’n pot negar l’existència a la resta del món: “L’ansietat per no trobar feina serà la mateixa ansietat que sent una persona que viu en un país subdesenvolupat que està en una situació de conflicte armat”.

És també una qüestió històrica? El professor de Psicologia considera que “no es pot xerrar del fet que hi hagi noves malalties, sinó de nous focus” on aquestes se centren. “La gent vulnerable a conductes addictives”, segons Tortella, “hauria tingut el mateix problema en un altre moment”: si ara una persona pot patir una addicció, per exemple, al joc a internet, fa un anys hauria pogut ser addicta a les màquines escurabutxaques.

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF