2016: UN ANY DE CANVI I CONVULSIÓ
Balears 30/12/2016

Un record per a les víctimes de violència masclista

Sis dones assassinades en un any en què la societat s’ha mobilitzat més que mai, amb una llei d’igualtat i un gran pacte social contra aquests crims

Montse Terrasa
5 min
CONDEMNA SOCIAL  Manifestacions de rebuig i aprovació al Parlament de la Llei d’igualtat.

PalmaEl 2016 serà tristament recordat per ser l’any en què les Balears han encapçalat unes estadístiques que no haurien d’existir; o més ben dit, els fets que les originen no haurien d’existir. Sis dones mortes. Sis persones assassinades a les mans d’homes que es creien éssers superiors, amb el poder de decidir posar punt final a la vida de les seves parelles o exparelles.

2016: Un any de canvi i convulsió

Aquest no és un tema tancat, perquè la violència masclista encara és molt present a la nostra societat, i el feminicidi és la seva expressió més cruel. Sí, les Balears han estat la comunitat amb més dones mortes amb relació a la població resident, i a les Illes es registra més d’una denúncia per violència de gènere cada hora.

La primera mort

La primera dona assassinada va ser la britànica Lisa Jane Little, de 49 anys. Va ser el 24 de gener i qui li va llevar la vida va ser l’home que estava casat amb ella. El cable d’un carregador de mòbil va ser l’objecte amb el qual aconseguí estrangular-la. Després l’home va telefonar a l’112 i va confessar l’assassinat, encara que posteriorment va intentar encobrir el crim de joc sexual.

En aquest primer cas de violència masclista a les Illes durant el 2016, no hi constaven antecedents de maltractament.

Sí que hi havia una ordre d’allunyament i denúncies prèvies contra qui va assassinar Victòria Sard Massanet, la jove de 19 anys de Son Servera que va morir el mes de març. L’homicida confés va ingressar a la presó de Palma de manera preventiva i sense fiança. S’havia entregat voluntàriament a les dependències de la Guàrdia Civil d’Artà, una vegada comès el crim. Quan va passar a disposició judicial, va confessar que havia assassinat la seva parella, Victòria Sard. Aquest jove ja havia estat condemnat per agredir l’al·lota el 2014. Aquella vegada la condemna va consistir a complir 22 dies de treballs per a la Comunitat i una ordre d’allunyament de Sard de vuit mesos. Malgrat aquest episodi de violència masclista, la parella va restablir la relació amb el tràgic desenllaç que ja es coneix.

En una carta oberta al poble de Son Servera, els pares de Victòria Sard varen instar les dones a no ser sotmeses i els homes a cuidar els altres: “A vosaltres, al·lotes estudiants, que pugueu créixer com a dones amb capacitat de decisió i llibertat, no sotmeses a falses promeses amb seduccions pròpies de sectes que anul·lin la vostra personalitat, i a vosaltres, al·lots, que no amagueu la vostra sensibilitat, els vostres sentiments amables, la vostra capacitat de cuidar els altres... Tot això no és signe de debilitat, sinó de generositat i de fortalesa, d’una nova masculinitat necessària”.

La mort de Lucía Patrascu el mes de maig serà recordat no només perquè ella va ser la tercera víctima de violència masclista a les Illes, sinó perquè la seva mort va ocórrer poques hores després d’haver anat a una comissaria de la Guàrdia Civil a denunciar el seu marit. Sobre aquest cas plana la sospita que no es va actuar com calia per protegir la víctima i que, si hagués estat així, sí que se’n podria haver evitat l’assassinat.

Una actuació sota sospita

Aquell mateix dia, Patrascu, de 47 anys, va ser assassinada a ganivetades al balcó de casa seva, al Port de Pollença, a mans de l’home de qui es volia divorciar. Les nombroses ferides al tòrax li van provocar la mort i ella va ser la tercera víctima de violència masclista a les Illes.

El Jutjat d’Instrucció número 1 d’Inca investiga els fets per determinar si existeixen indicis d’un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes per part de l’autoritat o el funcionari, com és obligació del seu càrrec i està tipificat en l’article 408 del Codi penal.

Paral·lelament, la Guàrdia Civil també va obrir un procediment intern per aclarir què va passar amb Lucía Patrascu quan va anar a posar la denúncia de matinada. Encara no s’ha donat a conèixer el resultat de cap de les investigacions en marxa.

El nom de Xue Sandra Saura ha quedat gravat en la memòria de molta gent per la crueltat entre la barbaritat de la violència masclista. El 29 de juny, la seva parella va ruixar-la amb benzina i li va calar foc. Ella, després de l’agressió, va aconseguir escapar a peu de la casa, un xalet situat al camí de l’Hort dels Moros del Malpàs, a Alcúdia, amb el seu fill de 2 anys, que no en va resultar ferit, i va poder demanar ajuda.

Xue Sandra Saura va ser traslladada aquell mateix dia a l’hospital Vall d’Hebron amb greus cremades en el 80% del cos. Després de 40 dies hospitalitzada, aquesta dona va morir el 8 d’agost.

La següent víctima va ser Ada Graciela Benítez, de 34 anys i a Eivissa, morta a ganivetades quan arribava a casa seva. Tenia una filla petita. El presumpte autor de l’assassinat havia estat parella seva i fou trobat mort poc després. Tampoc en aquest cas la víctima no havia presentat denúncies per violència masclista ni de cap altre tipus contra la seva exparella.

Celia Navarro, de 56 anys, va morir el 16 de novembre assassinada per la seva parella sentimental, que després va intentar suïcidar-se i va ser detingut. La sisena víctima va ser copejada fins a la mort i el crim es va descobrir quan una filla de Celia Navarro va telefonar al 091 preocupada perquè no aconseguia posar-se en contacte amb la seva mare. Quan la patrulla es va desplaçar fins a l’habitatge de la dona, se’n va trobar el cadàver i la parella amb lesions per haver intentat llevar-se la vida.

També és just recordar que enguany la societat i les institucions s’han unit per lluitar contra el que ja s’ha denominat xacra social. El mes de juliol el Parlament aprovava la Llei d’igualtat entre homes i dones, que tipifica com a violència masclista la mutilació femenina, l’impagament de pensions i el feminicidi, l’assassinat de dones pel fet de ser dones. Amb la nova legislació, qualsevol acte que tingui conseqüències en la salut física o psíquica de les dones, fins i tot la violència econòmica, quan es priva de recursos la dona o els fills, és violència masclista.

El passat 11 de novembre, el Govern aprovava un pla de mesures i posava en marxa una campanya d’adhesions al pacte social contra les violències masclistes, amb el lema ‘ReAccionem’. Fins ara, uns 2.400 ciutadans de les Illes i 170 entitats s’han sumat a la lluita.

stats