El reclam del finançament: abolir el tracte “injust” i tenir nou REB

PeriodistaHisenda ofega Balears. El ministeri liderat per Cristóbal Montoro no cedeix, i la ‘injústicia’ es repeteix. Les Illes han d’afrontar el proper 2018 amb diversos reptes econòmics. Un d’ells, en concret, és que l’Estat hi transferirà 67,3 milions d’euros menys. El Govern ha titllat aquesta decisió de “maniobra política”, i la situació de maltractament econòmic es fa evident. En aquesta direcció, la Conselleria d’Hisenda assenyalava fa unes setmanes que el moviment que cerca el Partit Popular és el d’“intentar obtenir el suport dels grups polítics per a l’aprovació d’uns nous pressupostos de l’Estat. Per què? Si es dona el cas que Madrid aprova el pressupost i no l’ha de prorrogar, podria tornar els diners retinguts a les comunitats. L’estratègia del PP és clara, i es pretén convertir la víctima en agressor: si volen més diners, que acceptin els números presentats per la dreta. El joc del gat i el ratolí, en què n’hi ha un de més poderós i un altre que ha d’aconseguir, sigui com sigui, fugir de les seves trampes.

La Comunitat Autònoma tenia en compte que rebria 2.558 milions d’euros. Una part (1.779) provindrien del finançament autonòmic del 2018, mentre que la resta (778) són de la liquidació del pressupost del 2016. Malgrat això, després de la previsible pròrroga dels pressupostos de l’Estat, el finançament autonòmic baixa a 1.712 milions.

El nou REB, llest?

Una de les promeses de Montoro a les Illes és la de posar en marxa el nou Règim Especial de les Illes Balears -el conegut REB. De fet, va ser al juliol del 2017 quan es va arribar a un principi d’acord entre el Govern i l’Estat perquè s’aprovàs aquest 2018. La presidenta, Francina Armengol, va mantenir una reunió amb la vicepresidenta del govern central, Soraya Sáenz de Santamaría. El compromís de Madrid era clar: començar un procés de negociació de les mesures que hauria d’incloure.

Balears espera amb una paciència que ja s’acaba que Madrid doni el vistiplau al nou REB. Seria necessàriament urgent per poder definir el futur que cerca la Comunitat Autònoma. Sigui com sigui, els reclams són bàsics i el Govern ja els va presentar tant a Madrid com a la societat civil: 23 propostes divides en quatre eixos, que passen per un descompte de resident que arribi al 75% (entre les illes, que ja s’ha assolit, però també per viatjar a la resta de l’Estat). La manca d’inversió en infraestructures de mobilitat que hi ha hagut a les Illes s’hauria de traslladar a aquest règim especial.

Un altre dels punts calents que haurien de tractar-se és la bonificació de les mercaderies. La proposta realitzada pel Govern denuncia que actualment Balears només rep un 6% de la partida pressupostària que està destinada a aquest concepte. Tota la resta se l’enduria Canàries -per cert, un fort aliat de les Balears per reclamar avantatges per fer front al fet insular.

La transició energètica, les mesures compensatòries a diversos sectors, l’accés a l’habitatge, la compensació de les beques i el trasllat de malalts entre illes són altres necessitats bàsiques que reclama Balears. L’Estat, aparentment enrocat, ha de moure fitxa. Balears perfila la jugada.