TRIBUTS

La recaptació per tractar residus a les Illes triplica la mitjana estatal

Els ingressos municipals per recollida als ajuntaments balears també són els més elevats
La recaptació per tractar residus a les Illes triplica la mitjana estatal

Els doblers que les administracions recapten per habitant en concepte del tractament de residus a les Balears gairebé tripliquen la mitjana estatal. Els 70,5 euros per càpita que es recapten anualment de mitjana a les Illes es converteixen, a l’àmbit estatal, en 24,5, mentre que la majoria de comunitats no superen els 10.

La situació es repeteix quan s’analitza la recaptació per càpita en matèria de recollida: la mitjana estatal se situa als 29,2 euros i la de les Balears puja als 74,9. Així, les Illes són la comunitat amb les xifres més elevades, independentment de la variable que es tingui en compte i de la mida del municipi -en el cas dels ingressos per recollida, els municipis que tenen més de 50.000 habitants, com Palma, Calvià o Vila, són una excepció i se situen al cinquè lloc de la llista.

Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen d’un estudi de l’Institut d’Estudis Fiscals publicat aquesta setmana i elaborat a partir de les darreres dades publicades pel Ministeri d’Hisenda, les de les liquidacions pressupostàries del 2013. S’han analitzat 125 municipis -cinc dels quals es troben a les Balears: Escorca, Campanet, es Castell, Inca i Palma- i s’ha fet una valoració del funcionament de les taxes de residus a l’estat espanyol.

Per què aquestes diferències tan pronunciades entre les Illes i la Península o les Canàries? Sandra Espeja, consellera insular de Medi Ambient al Consell de Mallorca, apunta a dues possibilitats, però assegura que seria necessari detallar més les dades per extreure’n conclusions, perquè “algunes taxes de residus inclouen la neteja, d’altres l’aigua... No tots utilitzen el mateix sistema de recollida”.

En primer lloc, Espeja apunta a la tècnica d’incineració com a causant de l’augment de preus: “A Espanya pràcticament tots els municipis utilitzen abocadors, que són molt més barats, però les directives europees asseguren que incinerar és molt millor”. Una altra explicació possible és el fet d’haver de reciclar el plàstic i el cartó a la Península, ja que “quan arriben a Tirme per reciclar-se hi entren de manera gratuïta, però enviar-los a reciclar té un cost, que s’inclou a la tarifa del rebuig”.

Amb aquesta mesura es vol beneficiar aquelles persones que reciclen, perquè qui no ho fa assumeix la despesa de qui sí. “A la planta de tractament de Tirme, tot el que entra separat de les cases no es paga. El que arriba en format de rebuig té un preu fixat d’euro per tona que és igual a tots els ajuntaments”, explica Espeja, i que després es divideix entre els residents. D’aquesta manera, “si molta gent d’un mateix municipi recicla, el consistori haurà de pagar menys perquè tindrà menys tones de rebuig” i això repercutirà positivament en les butxaques dels seus habitants.

A l’informe es reivindica el poder dels ajuntaments a l’hora d’utilitzar les ordenances, les campanyes de conscienciació i el tipus de servei de recollida per incentivar el reciclatge. De fet, hi ha municipis de Mallorca (com Esporles, Binissalem, Porreres o Maria de la Salut) que fixen les quotes de residus en funció del que genera cada habitatge.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF