Publicitat
Publicitat

Les proves d'ADN podrien identificar alguna de les restes trobades a la fossa de Formentera

Els investigadors només han localitzat restes òssies després de vuit dies de tasques d'exhumació

Els treballs d'exhumació de la fossa del cementeri de Sant Ferran han finalitzat aquest dijous. Després de vuit dies de feina, no s'han pogut trobar les restes de les cinc persones afusellades el març de 1937 al cementeri de la localitat. Segons les conclusions, només s'hi han pogut trobar un fragment d'húmer i dos de crani que presentaven una erosió causada per arma de foc i quatre projectils a la paret de migjorn. 

Amb aquestes dades, pren força la idea que les restes dels cinc afusellats s'haurien transportat en algun moment per dedicar la part del cementeri on es pensava que estarien sepultats a nous enterraments. Així ho indica el comunicat del Consell de Formentera i així ho explicava el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera el 3 de desembre al seu Facebook. "És molt probable que no puguem recuperar les restes de les cinc víctimes d'aquell 1 de març del 1937, que no les puguem identificar i no les puguem tornar als seus familiars, però és probable que puguem comprovar el relat històric des de l'assassinat fins al moment actual", anunciaven. 

De totes maneres, a les restes òssies se'ls farà la prova de compatibilitat d'ADN entre les restes i els familiars vius de les persones afusellades. A més, com a tasca de confirmació també s'està fent un buidatge del registre civil per comprovar les causes de mort. De moment, se sap que dels 156 individus que apareixen als registres entre els anys 1941 i 1944, cap té com a causa de mort registrada un impacte de projectil, fet que dona més força a la idea que les restes podrien ser d'alguna de les cinc persones afusellades. 

Les tasques d'exhumació

El Consell de Formentera també ha detallat els treballs que s'han duit a terme durant els dies que ha durat l'exhumació i que han consistit en sis sondejos interiors i cinc d'exteriors al cementeri de Sant Ferran. Els interiors s'han fet en els dos punts en què popularment s'havia indicat que es trobaven els cossos enterrats: al costat de la porta d'entrada, davall unes tombes d'entre els anys 50 i 80, davall d'una altra fossa i en una part del cementeri en què no hi havia cap creu. 

Els treballs exteriors seguien també les indicacions populars i han duit a trobar a la tàpia sud-est uns afegits de ciment que tapaven forats al mur i on s'han localitzat els quatre projectils –un dels quals encara està enquistat a la paret. Totes aquestes conclusions han estat presentades pel president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer; la consellera de Cultura, Fanny Tur, i el president de Fòrum per la Memòria, Luís Ruiz. 

Des del Fòrum també varen recordar aquest dimecres amb motiu del Dia de la Constitució i via xarxes socials que "probablement podrem oferir un relat històric sòlid del que va passar amb Jaume de na Morna, Pep de Baix, Joan de can Pep Damià, Jaume de can Mariano d'en Corda i Vicent de can Fumeral des d'aquell primer de març de 1937", i varen suggerir que "es podria anunciar alguna iniciativa per recordar-los". 

Cal tenir en compte que a Formentera encara queden més fosses per obrir: una al cementeri dels Pujols, on hi hauria les restes de cinc represaliats més; dues més, on es creu que hi ha un cadàver a cadascuna, a la pujada al far de la Mola i al cementeri vell de Sant Francesc. També queda per obrir la més grossa de totes, la del cementeri vell de Sant Francesc, on es trobarien les restes dels presos de la Colònia Penitenciària de la Savina. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF