La producció ecològica trenca sostres

PalmaLa producció agrària ecològica torna a revifar i, per primera vegada en la història, assoleix la xifra de 800 operadors (productors, elaboradors o comerços) inscrits en el Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE). Fa 20 anys, només n’hi havia 60, d’inscrits en el mateix registre. Durant les dues darreres dècades, el nombre de persones que han decidit unir-se al sector ha anat creixent sempre, tot i que de manera irregular. Una primera embranzida es va donar entre els anys 2001 i 2003, quan la mitjana d’inscripcions anuals es va duplicar respecte dels anys anteriors. L’inici de la crisi, el 2007, va suposar també un segon boom per al sector. “Sobretot eren productors que havien perdut la feina, tenien finques més o menys abandonades i varen iniciar aquesta activitat”, explica el director tècnic del CBPAE, Jeroni Vera, a l’ARA Balears. Finalment, després d’uns anys d’estancament en què, amb prou feines, es registraven una desena d’altes anuals, el sector torna a créixer a un ritme de 45 altes anuals fins a assolir aquesta xifra de 800 operadors inscrits. Tot i que el balanç general “és per estar-ne contents”, segons Vera, el CBPAE no oculta que les dades els han fet despertar alguna preocupació, especialment les de Menorca.

L’hàndicap del mercat

Menorca és l’única illa que registra una tendència a la baixa, els darrers anys. Els seus resultats expliquen, en part, que, malgrat que s’hagi trencat un sostre pel que fa al nombre de productors, el nombre d’hectàrees cultivades no hagi superat el rècord històric que es va registrar el 2013, tot i que la diferència ara mateix és de només 150 hectàrees. Menorca, en canvi, ha passat de tenir 97 operadors i 5.226 hectàrees cultivades l’any 2010 a tenir-ne registrats 89 i 4.201, respectivament, el 2016. Vera assenyala que hi ha diversos factors que explicarien aquesta davallada: d’una banda, el fet que a Menorca les finques són més extenses i, per tant, la baixa d’un productor pot generar més distorsió a l’estadística que 4 o 5 altes a l’illa d’Eivissa, on la terra està molt més fragmentada; de l’altra, assenyala, “el principal volum de productors i hectàrees és de vacú de carn i no hi ha un mercat en què els comercialitzadors puguin vendre com a ecològic. Els han de vendre en convencional i això els fa ser menys rendibles, perquè l’ecològic és més car de produir”.

L’altra cara de la moneda és Eivissa. Malgrat que, en proporció, encara representa una ínfima part de la producció total balear, és l’illa on més està creixent aquest tipus de producte, els darrers anys. Així, des de 2010, el nombre de productors ha augmentat un 34,4% i el d’hectàrees cultivades, un 38,9%. En aquest sentit, Vera destaca la importància de l’aparició de l’Associació de Productors Ecològics d’Eivissa. “Han dinamitzat molt, han fet cursos i han creat cooperatives”, assegura. També assenyala que molts de turistes comencen a demanar aquest tipus de producte com a factor incentivador.

Formentera encara té una presència residual de producció agrària ecològica, si bé el nombre d’hectàrees cultivades ha crescut un 83,3%, des de 2010. De fet, només entre 2015 i 2016 ja va augmentar un 66,6%, tot i que la seva aportació a l’estadísitica general continua sent gairebé irrellevant.

Amb tot, el gruix de la producció es concentra, bàsicament, a Mallorca, on hi ha registrades el 83,2% de les hectàrees inscrites en el registre del CBPAE. Els cinc municipis amb més hectàrres dedicades a producció ecològica (Llucmajor, Artà, Pollença, Manacor i Santanyí) són mallorquins. En el sisè lloc apareix Maó. Una desena de municipis mallorquins cultiven més, per si mateixos, que tota l’illa d’Eivissa. A la pitiüsa major, Santa Eulària del Riu apareix com el terme municipal amb més hectàrees dedicades a aquest sector.

Si comparam el nombre d’hectàrees conreades amb la superfície agrícola útil, Mallorca i Menorca presenten registres similars, entre el 10% i l’11%; Eivissa ja arriba al 3,4%, m entre que Formentera amb prou feines arriba al 0,15%.

Cultius i pastures

El CBPAE valora positivament que el creixement sigui similar entre els productors (+5% respecte de 2015) i els elaboradors (8,1%). Aquesta darrera tipologia inclou les tafones, els cellers i els formatgers, i demostra que hi ha un interès emprenedor darrere del mercat ecològic i que el sector s’està consolidant com una estructura econòmica de primer ordre.

Pel que fa al tipus de cultiu, les pastures i farratge (52,8%) són els que tenen major representació, seguits de cereals i lleguminoses (14%), boscos i recol·lecció silvestre (12,6%) i fruits secs (12%). La suma de la superfície dels cultius d’hortalisses, fruiters i cítrics representa un 1,4% del total de la superfície inscrita, de tal manera que aquests tres tipus de cultius continuen sent els més minoritaris, tot i l’augment de la seva demanda els darrers anys.

Per illes, Mallorca presenta una distribució de les activitats similar a la mitjana balear (lògic, tenint en compte que registra el 83% de les hectàrees cultivades), mentre que a Menorca quasi la totalitat de la superfície inscrita són pastures i farratge (74,3%), boscos i recol·lecció silvestre (17%) i cereals i lleguminoses (6,7%). Aquestes diferències, diu el CBPAE, s’expliquen perquè la destinació final d’aquestes produccions és l’alimentació del ramat boví, predominant a l’illa.

A Eivissa, en canvi, no hi predomina cap cultiu i la presència dels diferents tipus de cultius és més heterogènia, de manera que el cultiu majoritari és el de pastures i farratges (28,6%), però amb poca diferència respecte dels altres: cereals i lleguminoses (16%), boscos i recol·lecció silvestre (15%) i fruits secs (11,2%). A diferència del conjunt de les Illes Balears, la suma de la superfície dels tres tipus de cultius minoritaris (fruiters, hortalissa i cítrics) suposa un 9,7% del total de superfície inscrita a la major de les Pitiüses.

Quant a la ramaderia, la major part de les explotacions es concentren a l’illa de Mallorca: un 83% de les explotacions d’oví, 51% de les explotacions d’avicultura, 68% de les explotacions de porcí, 75% de les explotacions de caprí i el 100% de les explotacions apícoles. En el cas de les explotacions de vacum, aquestes es concentren majoritàriament a Menorca (62%).

En l’àmbit de les Illes Balears, s’observa un predomini del ramat oví, tant pel que fa a les explotacions dedicades a aquest tipus de ramat com pel que fa a nombre de caps.

Entre altres tipus de ramats, les estadístiques també recullen la presència, a Mallorca, de dues explotacions destinades a l’helicicultura ecològica, que concentren una quantitat de 38.000 caragols, un sector petit, però, a l’alça.