EDUCACIÓ
Balears 03/11/2017

El pressupost creix, la crítica es manté

La comunitat educativa reclama més de mil milions i retreu al Govern que no compleix promeses

Martí Gelabert
2 min
REIVINDICACIÓ 
 El Govern defensa que no pot arribar als més de mil milions si Madrid no cedeix.

PalmaEls pressupostos d’Educació són la segona partida amb més designació del projecte de llei que va presentar el Govern per al 2018. En total, 935 milions d’euros. Una xifra que no acaba d’agradar la comunitat docent.

Un dels primers sectors a (tornar) a alçar el crit va ser l’Assemblea de Docents. En concret, lamenten que la despesa prevista “continuï estancada al voltant del 3% del PIB des de fa 10 anys”, malgrat que les promeses electorals dels partits del Pacte asseguraven que seria més gran. En concret, es fixava entorn d’un 5% del PIB o créixer cada any un 10% en la inversió en ensenyament del total del pressupost, segons l’Assemblea. “Ens trobam igual que el curs passat”, reivindiquen. Cal destacar que a l’Estat la inversió se situa al voltant del 4% del PIB i la distància amb la mitjana de la Unió Europea encara és més gran, ja que arriba al 5,5%. A més a més, cal recordar que el document del Pacte per l’Educació, que s’ha creat amb cert consens de la comunitat educativa i ara està a tràmit al Parlament, marca que s’ha d’arribar a un 7% del PIB.

Però, és fàctible arribar a aquestes dades? Segons els càlculs de l’Assemblea de Docents, per complir la promesa electoral s’hauria d’arribar a 1.549 milions d’euros, i per assolir el que dicta el document d’Illes per un Pacte, als 2.169 milions. Cal destacar que el pressupost total de la Comunitat Autònoma és de cinc mil milions d’euros per a 2018 i que la partida més gran correspon a Salut (uns 1.577 milions).

L’argumentari del Govern es manté, però, en la línia dels darrers anys. Cada vegada que el conseller Martí March és preguntat pels mitjans sobre si s’arribarà als més de mil milions d’euros, la resposta és clara: el Govern en tindria voluntat, però Madrid no permet augmentar el sostre de despesa. És a dir: no hi ha opcions. En la mateixa línia s’expressen des de l’àrea d’Hisenda. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va prometre, això sí, arribar als més de mil milions en el pressupost de 2019.

2019, any d’eleccions

S’arriba a temps? Per alguns sectors, no. És el que pensa la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes, que recorden que el 2019 és any d’eleccions. Per l’Assemblea de Docents, aquests pressupostos, de moment, “no seran suficients per atendre l’augment sobrevingut de la matrícula” o cobrir els costos del pla d’infraestructures.

De fet, es veuen amb molt recel les promeses del Govern entorn d’aquest pla que es va presentar fa un any i que ha de suposar la remodelació, amplicació i creació de nous centres per poder millorar la qualitat educativa. Aquest curs, per exemple, comença amb més aules modulars -barracons- que l’any passat, tot i que l’objectiu de la Conselleria de Martí March és reduir-los a la meitat abans que acabi la legislatura. I, per a això, queda un curs.

El pressupost de 2018 representarà 52 milions més que el de 2017 i són el 18,6% del total. Des del sindicat UOB també s’ha criticat l’import destinat a aquesta àrea i denuncien que gran part del pressupost de la Comunitat va destinat a deute públic. En concret, segons ha projectat el Govern, seran uns 107 milions d’euros.

stats