Balears 19/04/2017

El president de l'AIReF assegura que les Balears no compliran l'objectiu de deute fins al 2040

Jose Luis Escrivá aposta per un sistema de finançament que s'adapti a la realitat de cada comunitat autònoma

Carmen Buades
2 min
José Luis Escrivá, president de l'AIReF

PalmaLes Balears no compliran amb l'objectiu de deute marcat per la Llei d'estabilitat pressupostària fins al 2040, 20 anys després del que preveu la normativa. No serà la comunitat amb un retard més pronunciat, ja que n'hi ha d'altres, com Catalunya, que no ho aconseguiran abans del 2046, segons ha afirmat aquest dimecres José Luis Escrivá, president de l'AIReF (l'autoritat independent de la responsabilitat fiscal) durant una xerrada a Palma

Mentre que el conjunt de les administracions no arribarà a l'objectiu de la Llei d'estabilitat pressupostària fins al 2037, els municipis i les corporacions locals, en canvi, ja han superat aquest objectiu. La llei, que, segons Escrivá, s'ha incomplit des que es va aprovar, pretén que el límit de deute de les administracions públiques se situï en el 60% del PIB l'any 2020 i només el 3% d'aquest pot correspondre's a deute dels ajuntaments.

Pel president de l'AIReF, aquesta situació es deu, en part, a una fixació d'objectius homogènia per a totes les comunitats que "no és recomanable", perquè cada territori té la seva pròpia realitat: "si es marquen objectius que no són factibles", ha afirmat, "tendim a desentendre'ns-en" i a no actuar per aconseguir-los. El camí seria, per Escrivá, "acordar camins diferenciats" per a cada territori en funció "d'allò que és factible".

Escrivá ha recordat que els govern autonòmics s'encarreguen de fer el 30% de la despesa pública a l'estat espanyol i que, a més, es tracta d'"una despesa central: sanitat, educació, serveis socials i dependència". No obstant això, es registra un "comportament cíclic de la despesa" (augmenta o es redueix en funció del cicle econòmic), "tot i que no hauria de ser així".

Més enllà d'això, el president de l'AIReF ha denunciat les grans diferències d'ingressos i despeses entre les comunitats (n'hi ha amb una despesa per càpita de 4.000 euros, mentre que d'altres no arriben als 3.000), a banda d'una molta desigual inversió per càpita.

En aquest sentit, Escrivá ha assegurat que els reptes de l'Estat a l'hora d'aconseguir una bona governança fiscal són, per exemple, assumir una visió integral i de conjunt per construir un sistema de finançament més cooperatiu i federal, "intentar que cada administració tingui el finançament que necessiti", establir "elements de disciplina" pel que fa a l'accés a l'endeutament i que hi hagi una coherència entre les regles fiscals i els mecanismes per exigir-ne el compliment.

stats