ESPORT PER ROMPRE BARRERES

La pràctica de l’esport, a l’abast de tothom

Les tipologies per a esports adaptats i persones amb discapacitat són tan diverses com enriquidores, i és que són moltes les modalitats esportives que fan fruir de l'exercici

Capacitats diferents per jugar a bàsquet

La pràctica esportiva per part de les persones amb discapacitat és una de les principals vies per a la integració social. Aquesta és una de les principals premises de la Fundació Rudy Fernández, que uneix forces per al desenvolupament d’una escola de bàsquet en cadira de rodes a Palma, entre d’altres activitat inclusives. La directora de la Fundació, Marta Fernández, assenyala que “des de l’entitat ens centrem molt en la pràctica del bàsquet en cadira de rodes, per això tenim el nostre equip de DiscaEsports. A banda, també feim esport adaptat, campionats a les Balears i tallers d’inclusió per a escoles i campus d’estiu”.

“No ens agrada parlar de persones amb discapacitat sinó amb capacitats diferents per a la pràctica esportiva”, diu Fernàndez, qui afegeix que “tant en Rudy com jo teníem molt clar que volíem tornar a la societat tot allò que l’esport ens ha donat a nosaltres. I si podíem ajudar, encara que fos en coses molt simples, ho volíem fer. Vam començar fent el campus del Rudy, que ja fa 10 anys i funciona molt bé. Ara fa tres anys que vam muntar la fundació, i mai m’hauria pensat que pogués ser tan gratificant. La Fundació Rudy Fernández és un grau més d’exigència i de vinculació amb allò que el jugador de bàsquet olímpic fa des de fa anys.

Úrsula Pueyo: l’amor instantani per la neu

La relació d’Úrsula Pueyo amb la neu és d’amor instantani. Va ser l’abanderada de l’equip espanyol en els Jocs Olímpics d’hivern de Vancouver, però només cinc anys abans va ser quan va tenir el primer contacte amb la neu, en un viatge amb els seus amics a Serra Nevada. Competeix en la modalitat d’esquí alpí i, en el seu palmarès, aquesta mallorquina, nascuda el 1983, té tres plates i un bronze aconseguides en la I Copa paralímpica del món d’hivern. Va passar tres anys en una escola d’esquí de Serra Nevada, fent feina, fins que el 2007 li van proposar entrar a l’equip nacional. Llavors tingué l’oportunitat de traslladar-se a Baqueira, on va començar a entrenar al Centre de Tecnificació de la Val d’Aran cinc dies a la setmana: part tècnica, a pista, i part física. Un accident de moto, quan tenia 15 anys, va suposar l’amputació de la seva cama dreta. Tot i així, aquest fet no va ser suficient perquè l’esquiadora mallorquina entràs de ple en el món de l’esquí. Ha participat també en els Jocs de Sochi. Tot i que els resultats en les dues cites olímpiques no han estat gaire afortunats, Pueyo té clar que l’objectiu principal és gaudir. Competeix en eslàlom gegant i supergegant.

La precisió i l’estratègia en joc, el ‘boccia’

El boccia és un esport molt similar a la petanca. És un joc de precisió i estratègia, en el qual participen persones en cadira de rodes. Els elements de l’esport el conformen sis pilotes vermelles, sis de blaves i una altra blanca. En cada partit, l’objectiu és acostar les pilotes a la bolla blanca.

A les Balears, és un esport que té força adeptes. De fet, s’hi fa el Campionat balear de boccia, que organitza la Federació Balear d’Esports per a persones amb discapacitat, en col·laboració amb l’associació esportiva Aedim.

La boccia és un joc paralímpic que combina la tàctica i l’habilitat, i en l’actualitat es practica en més de 50 països.

La natació és per a tothom

La natació és un esport clàssic pel seu potencial terapèutic, ja que es pot practicar amb qualsevol tipus de discapacitat i amb diferents graus de funcionalitat.

Toni Pomar és tècnic de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports i ha fet molta feina en el camp de la natació. Disposa d’un programa per a discapacitats, inclòs en la Direcció General d’Esports, que aglutina moltes persones. I és que “la majoria d’esportistes comencen per la natació, és el punt de partida per a tota aquella gent amb discapacitat” diu Pomar. “És l’esport de referència per començar a fer activitat física, per assolir unes condicions òptimes per poder fer qualsevol altre esport. És, fins i tot, molt assequible, ja que no resulta gens car als pares. Amb una gorra, unes ulleres i un banyador ja es pot practicar, com qualsevol altre nedador. És la mateixa persona, la que es mou dins l’aigua amb les pròpies capacitats”, assenyala el tècnic.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF