Publicitat
Publicitat

EIVISSA

És possible arreglar Sant Antoni?

El poble eivissenc s’ha convertit en sinònim de turisme ‘hooligan’ i de gatera i ara afronta el repte

Mentre la resta d’Eivissa se situa com una destinació de qualitat i alt nivell adquisitiu, Sant Antoni de Portmany s’ha convertit en l’etern problema pendent del turisme a l’illa, la zona que tothom sap que s’ha de renovar però que ningú sap com. Sant Antoni -i més en concret l’àrea de bars de copes coneguda com el West- es caracteritza per un turisme barat, sobretot britànic, jove, i atret per unes infinites possibilitats de festa i descontrol. Les comparacions amb altres destinacions de turisme de gatera com ara Magaluf i Lloret de Mar són inevitables.

Generar debat

El debat sobre la reconversió del West és un tema cíclic al poble, però en aquesta ocasió qui el promociona no és cap partit polític, sinó un grup de joves que han constituït la Plataforma Renovadora Portmanyina (PROP), amb l’objectiu de “generar debat i aconseguir que la ciutadania sigui més participativa”, comenta Pablo Sierra, el portaveu de la Plataforma. Un dels seus primers actes públics fou, divendres, un debat amb totes les parts implicades. A la taula, persones amb pensaments completament oposats: crítics amb el model turístic del West, com Mari Carmen Muñoa, de l’Associació de Veïns de Sant Antoni, o Matilde Martínez, treballadora del centre de salut; i empresaris que defensen aquesta zona d’oci com Pepe Colomar, president de l’Associació d’Empresaris del West, o Joan Pantaleoni, propietari de pubs, president del PP de Sant Antoni i exregidor de Governació.

“El West és la claveguera d’Europa”, va afirmar Matilde Martínez, qui va denunciar les conseqüències sanitàries d’aquesta zona de copes: “Alguns negocis emborratxen els turistes fins que es desplomen i després criden l’112”. Martínez va explicar que les assistències als etílics “les paguem tots” i que les ambulàncies no estan per traslladar borratxos: “S’han donat casos de pacients de risc que han hagut d’esperar una hora a ser atesos perquè les ambulàncies estaven col·lapsades pels etílics”.

Pantaleoni, en canvi, oferí una altra imatge: “El West és el motor econòmic de Sant Antoni. Ens agradi o no, forma part consubstancial del poble i l’oferta és la que és perquè respon a una demanda molt concreta”. El cap del PP local va assegurar que als seus negocis “no incitem els turistes que tinguin comes etílics. Els empresaris honestos complim les ordenances i volem que els nostres clients s’ho passin bé i sense baralles”.

La representant de l’Associació de Veïns, Mari Carmen Muñoa, realitzà el següent diagnòstic: “El West és un caos nocturn i un desert diürn, i deixa un territori sense teixit comercial on els negocis locals han desaparegut”. Muñoa va assenyalar que durant la dècada dels vuitanta el West “incloïa totes les nacionalitats, però amb la crisi de principis dels noranta els hotels van abaixar preus i apostar per un turisme de mala qualitat i centrat exclusivament en el mercat jove britànic, que és un turisme molt excloent”. Per l’economista Martí Garcia, l’única solució és una reconversió profunda de la seva planta hotelera: “El centre del poble barreja els usos hotelers i residencials, és ple d’hotels petits i d’apartaments modests que atreuen un turista jove i amb pocs recursos. És impossible atreure un turisme familiar amb aquesta planta hotelera. Si volem que Sant Antoni canviï, el pla Renove ha de ser profund”.

Colomar, per la seva banda, va denunciar la deixadesa que pateix la zona per part dels governants municipals: “L’última vegada que es van canviar les rajoles va ser l’any 1992, i ho vam pagar els empresaris. El clavegueram està fatal. Els empresaris paguem els nostres impostos de neteja i ens comprometem a netejar les terrasses abans de les vuit del matí, però rebem un servei molt deficient”, es va queixar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF