El port de Maó, l’històric gran port

PalmaEl port de Maó és un port de rècords: el segon més gran d’Europa, un dels ports naturals més grans de la Mediterrània... És, en qualsevol cas, un port extraordinari, singular i de gran bellesa.

Ubicat a l’extrem de llevant de l’illa de Menorca, la seva és una situació estratègica a la Mediterrània occidental, a mitjan camí entre el sud d’Europa i el nord d’Àfrica, i a la ruta que travessa el Mare Nostrum d’orient a occident, un punt d’aturada per als vaixells que travessen aquesta mar cap a l’estret de Gibraltar.

El port de Maó ofereix un excel·lent refugi als navegants per les seves dimensions, 6 km des de la bocana a la colàrsega, i la seva orientació est-oest, que el protegeix dels vents de Tramuntana, els més forts.

Un port testimoni de batalles

Aquestes característiques l’han fet un port disputat per moltes civilitzacions i estats al llarg de la història. Hi han deixat la seva empremta els fenicis, grecs, púnics, romans i vàndals. Va estar sota la dominació de Bizanci i dels musulmans, i també hi passà el corsari Barba-roja.

El port de Maó va ser el principal motiu de l’interès dels britànics per l’illa de Menorca, que dominaren durant tres períodes del segle XVIII a principis del XIX, amb uns anys al mig de dominació francesa.

Al llarg dels segles ha estat la base de diverses flotes de guerra i els successius esdeveniments bèl·lics, especialment al segle XVIII entre francesos, anglesos i espanyols, expliquen l’existència de fortificacions a nord i sud del port i de diversos enclavaments militars, un tret característic d’aquest port.

Un port, dos municipis

Actualment dos municipis menorquins comparteixen el territori del port. A la vorera sud es troben la ciutat de Maó i el poble del Castell, totes dues localitats molt vinculades al port. Disposen de passeig marítim que recorre la zona portuària, on es localitza el centre de l’activitat d’oci de la zona: bars, restaurants, comerços, locals nocturns... Els capvespres i vespres, especialment d’estiu, el port de Maó és ple de vida.

Al Cós Nou, a la banda nord, que pertany exclusivament al municipi de Maó, es troba la zona industrial de càrrega i descàrrega dels vaixells de passatgers i mercaderies, la central tèrmica i l’Estació Naval. Més enllà d’aquesta àrea d’usos portuaris, a “l’Altra Banda”, es localitzen a vorera de mar les cases d’estiueig famoses per ser o haver estat residència de famosos i personalitats diverses.

L’extrem final del port es coneix amb el nom de la Colàrsega, on actualment existeix un port d’hivernada.

A l’altra punta, a banda i banda de la bocana del port, hi ha dues impressionants fortificacions: la fortalesa de la Mola i el castell de Sant Felip.

A la petita península de la bocana nord s’ubica la fortalesa de la Mola, també coneguda com d’Isabel II, en honor a la reina que la va fer construir a mitjan segle XIX com a resposta a la contínua pressió dels britànics per recuperar Menorca.

A la banda sud es troba el castell de Sant Felip, una antiga fortificació del segle XVI alçada com a defensa davant els continuats atacs dels turcs. Al segle XVIII va ser escenari de disputes entre francesos i britànics, que el reforçaren i utilitzaren d’arsenal naval.

Quatre illes dins un port

El port de Maó té moltes peculiaritats, una de les quals és l’existència de quatre illes dins el port mateix. La més gran és el Llatzeret, l’antiga península de Sant Felip que es convertí en illot perquè durant el segle XIX i principis del XX molts vaixells portadors de persones o mercaderies infectades hi passassin la quarantena, per això també es va anomenar illa de la Quarantena.

Aquest és igualment el nom del més petit dels illots, el que s’utilitzà originàriament com a llatzeret fins que va ser substituït pel nou i més gran. També va tenir funcions militars.

L’illa del Rei té aquest nom perquè és el lloc on va desembarcar el rei Alfons III l’any 1287, quan va arribar per conquerir l’illa als musulmans. Al segle XVIII els anglesos hi construïren un hospital militar, ara gairebé en runes.

Així mateix, hi ha un curiós illot de forma octogonal, que fa part de la base naval, a la qual està unida per un pont de fusta. Actualment s’empra per restaurar embarcacions antigues i és el punt des d’on es tiren els focs artificials en les festes de Gràcia.

Un port que no és només passat

El port de Maó té, doncs, un immens patrimoni històric que el fa, juntament amb el seu paisatge, un important atractiu turístic i un lloc central de la vida de Maó i es Castell. Però és també un port viu amb funcions essencials per al trànsit de passatgers i mercaderies a l’illa.

Si bé és cert que la construcció del dic exterior del port de Ciutadella ha desplaçat una part important del trànsit marítim al port de ponent, el de Maó continua sent el port més gran i important de Menorca, ja que combina les funcions turístiques i industrials a les seves diverses instal·lacions.

Al Cós Nou, a la banda nord, es concentra la major part del trànsit de passatgers i mercaderies. Unes 120.000 persones embarquen i desembarquen cada any procedents de Barcelona o que hi tenen destinació, i en menor mesura de Palma i València.

Uns 450 vaixells mercants transporten anualment unes 750.000 tones de mercaderies que arriben a l’illa i en surten. Una part molt important són productes energètics: gairebé 200.000 tones de gasoil, fuel, benzina i gas s’hi desembarquen anualment. Altres productes importants que arriben a Menorca pel port de Maó són els materials de construcció (més de 30.000 tones), els productes agroalimentaris (gairebé 200.000 tones) i 90.000 tones de materials diversos (maquinària, paper, fusta...). A més, hi ha un moviment de 300.000 tones de vehicles que entren a l’illa i en surten pel port de Maó.

Al moll de Ponent, la zona portuària més antiga, hi atraquen ara els creuers turístics. El trànsit de creuers és el que més ha crescut els darrers anys i arriba als 80.000 visitants anuals.

Més enllà es troben les embarcacions pesqueres i al llarg de tot el port hi ha una gran diversitat de dàrsenes dedicades a les embarcacions recreatives, amb pantalans, pantalans flotants, zones de boies, àrees de fondeig... que aquí, a diferència d’altres ports, aprofiten sempre les cales i entrades naturals. L’activitat de la nàutica recreativa i esportiva és intensa a Maó, que té una gran tradició en la pràctica de la vela i és un punt important en la disputa de competicions i trobades d’embarcacions tradicionals.

Les xifres del port de Maó posen en evidència el caràcter vital d’un port que té el repte de conservar un valuós patrimoni i un paisatge excepcional alhora que desenvolupa les seves funcions portuàries, bàsiques per a l’illa de Menorca.