La Savina, el petit gran port

PalmaEl port de la Savina és el més petit dels gestionats per l’Autoritat Portuària de les Illes Balears, però és també el més vital, imprescindible per a la vida dels habitants de la seva illa, la pitiüsa menor. A la Savina, les xifres de trànsit de passatgers i embarcacions són sorprenentment elevades, superiors a les d’altres ports de les Illes de majors dimensions.

Hi ha evidències ja des de l’època prehistòrica que el port de l’illa estava ubicat a l’actual emplaçament de la Savina. En segles posteriors ja es va utilitzar com a port comercial per al comerç de sal, la principal exportació de l’illa cap a l’exterior. La seva situació, devora els estanys saliners i en una zona abrigada, era ideal per a aquesta funció.

Formentera, l’illa dels contrastos

Formentera, la més petita de les Pitiüses i la més petita de les Illes Balears habitades, té una població d’uns 12.000 habitants. Poc més de l’1% de la població balear viu a l’1,6% del seu territori. Però aquestes xifres no ens diuen res de l’activitat i el trànsit cap a Formentera: durant l’estiu, la població es multiplica per tres i alguns dies pot arribar a haver-hi a l’illa unes 40.000 persones.

Així doncs, en una illa sense aeroport, el port esdevé essencial per a aquest trànsit de visitants i de totes les mercaderies necessàries per a l’activitat econòmica que generen.

Tots els serveis en un petit espai

La Savina ha anat creixent a mesura que creixia la població i l’activitat econòmica de l’illa, bàsicament per les prolongacions successives del seu dic exterior, construït a principis del segle XX i que ara ja fa 280 metres.

Aquesta escullera acull bàsicament el trànsit de passatgers i mercaderies. Així mateix, hi ha lloc d’amarratge per a les embarcacions esportives i per a les de pesca. El port té també una estació marítima i les oficines de l’Autoritat Portuària. Alguns dels seus principals elements són el far de la Savina, de planta circular, i la gran rosa dels vents amb ceràmiques de l’artista i ceramista formenterer Antoni Gabrielet.

Actualment, la Savina és a la vegada un dels principals nuclis de població de l’illa, amb uns cinc-cents habitants, que ha crescut al voltant del port i lligat a la seva existència.

Molts moviments en un petit espai

Per la Savina passen tots els passatgers i mercaderies que entren i surten de l’illa. Cada any hi embarquen i desembarquen aproximadament 1.700.000 persones, gairebé totes en vaixells de línies regulars; només 800 passatgers arriben en creuers. És, doncs, el segon port de les Illes pel que fa a trànsit de passatgers en línies regulars, només superat per Eivissa i amb més passatgers que els ports de Palma (que el supera si sumam el trànsit de creuers), Alcúdia i Maó.

Gairebé tots aquests passatgers tenen com a procedència i destinació l’illa veïna d’Eivissa, i una petita part, uns 54.000, van i vénen de Dénia, a les costes del País Valencià.

Aquest trànsit de persones va acompanyat d’un moviment de gairebé seixanta mil vehicles entre turismes, furgonetes i motocicletes.

Per la Savina, el trànsit de mercaderies és també intens, perquè aquesta és la porta d’entrada de gairebé tot allò que es consumeix a Formentera i que es requereix per mantenir l’activitat econòmica i les necessitats de l’illa, els habitants i els visitants; les mercaderies que hi desembarquen ens parlen del tipus d’economia de l’illa.

Les mercaderies

En total, es desembarquen més de dues-centes mil tones de mercaderies a la Savina, i són moltes menys les que surten del port cap a l’exterior. Hi entren unes quinze mil tones corresponents a productes petrolífers, tota la benzina i gasoil que es requereix per als vehicles i embarcacions; seixanta-cinc mil tones de materials de construcció, unes trenta mil de productes agroalimentaris i vint mil de productes diversos (fusta, paper, maquinària, eines, etc.

Tot aquest trànsit de persones i mercaderies entra i surt de Formentera en uns quinze mil vaixells anuals. És una xifra de trànsit d’embarcacions només per sota de la del port d’Eivissa i molt superior, per exemple, a la de Palma (uns tres mils vaixells anuals), però a Formentera les naus són de dimensions petites, com correspon a les mides del port i de l’illa. A més, són gairebé tots de bandera espanyola, a diferència de la diversitat de nacionalitats dels vaixells que operen en altres ports. Són, majoritàriament, petits ferris mixtos de càrrega i passatge.

A més a més, a la Savina tenen la base 24 embarcacions pesqueres i unes dues mil cinc-centes de recreatives. El trànsit recreatiu és, emperò, molt superior a l’estiu, cosa que provoca problemes de saturació a les costes formentereres i de conservació dels fons marins al seu entorn i als illots de la zona del Freu.

El port de la Savina és un element central en el debat sobre els límits de Formentera. El fort creixement de la població experimentat la darrera dècada i, especialment, de visitants durant la temporada alta ha obert una reflexió sobre la capacitat d’acollida de l’illa i sobre el punt d’equilibri entre l’activitat econòmica i la conservació dels valors naturals i paisatgístics que, a més a més, són els principals valors per a aquesta activitat.

Si el port no pot créixer indefinidament sense afectar l’entorn i el paisatge, tampoc podrà créixer il·limitadament l’arribada de passatgers i mercaderies. Els límits, a Formentera, són encara més evidents que a qualsevol de les altres illes balears.

La Savina, audiovisual

Com a complement d’aquest projecte divulgatiu sobre els ports de les Illes Balears, podreu trobar al web de l’ARA Balears el tercer capítol de la sèrie: ‘Els ports, les portes de les Illes’, aquesta setmana sobre el port de la Savina, a Formentera.

Sabies que...?

MERCADERIES I PASSATGERS

La majoria de mercaderies arriben a Formentera en petits camions i furgonetes, moltes en els mateixos ferris que transporten passatgers.

VAIXELLS

La quantitat de naus que entren i surten de la Savina és major que la de molts ports més grans. Es calcula que cada any hi transiten 15.000 embarcacions, la majoria petites.

GUANYAT A LA MAR

La Savina era un illot que s’uní a Formentera en una de les primeres ampliacions del port, construït així en terrenys guanyats a la mar.

COLÒNIA PENITENCIÀRIA

A la Savina, al lloc conegut com el Campament, hi va haver entre els anys 1940-42 una colònia penitenciària on varen morir centenars de presoners republicans.