La pobresa i l’exclusió social s’escriuen amb nom femení

PalmaSi ets dona, encapçales una llar monoparental, t’has dedicat tota la vida a les tasques domèstiques i de cures familiars mentre els ingressos entraven a casa de la mà de la teva parella... tens més possibilitats de caure en la pobresa i en l’exclusió social; sobretot si has viscut els darrers anys de crisi.

“Amb la crisi, s’han romput els processos de cohesió social”, explica Nanda Caro, professora de Treball Social de la UIB. Per Caro, el 2008 va arribar a “una societat que ja presentava un alt nivell d’exclusió”, marcada per unes condicions de treball precàries i per unes prestacions socials igualment precàries. El que sí que va suposar fou un “canvi en els espais d’exclusió”, ja que va fer entrar dins el llindar de la pobresa persones que, fins aleshores, s’havien considerat de classe mitjana o baixa però lluny del risc.

Per què ha afectat més les dones que els homes? Perquè la desigualtat es produeix, segons Caro, en tres àmbits clau, els tres perjudicats per la crisi i les polítiques d’austeritat: l’ocupació, les prestacions públiques i les xarxes familiars.

Pel que fa a aquest darrer element, i més enllà de la crisi, l’existència d’una cultura masclista provoca, per exemple, que “el matrimoni sigui un factor de protecció de l’exclusió per als homes però de risc per a les dones, ja que en casar-se es redueix la seva taxa d’activitat (fins a 10 punts) perquè surten més fàcilment del mercat laboral. La feina femenina encara es veu com a secundària a les llars”, assegura la treballadora social.

A més, aquí entra en joc un altre element de discriminació de gènere: les dades sobre exclusió social i pobresa es calculen observant la renda per llar, no per persona, i per tant es dóna per fet que els ingressos es distribueixen de manera equitativa entre les persones que componen la família.

Maria Antònia Carbonero també és professora de la Universitat i és la investigadora principal del grup de recerca de Desigualtats, Gènere i Polítiques Públiques. Per ella, un altre dels elements clau és l’elevat percentatge de persones que, tot i tenir feina, són considerades pobres. Aquesta situació afecta especialment les dones, perquè s’enfronten a discriminacions com, per exemple, l’esquerda salarial (que a l’estat espanyol se situa en el 24%).

En el cas concret de les Balears, l’acusada estacionalitat turística i una falta del repartiment de la riquesa són elements a tenir en compte en les diferències de gènere en l’àmbit laboral. Carme Muñoz, de la xarxa per a la inclusió social EAPN, recorda que, “fins que no es vegi un creixement econòmic homogeni, haurem de dir que l’estacionalitat és un factor d’exclusió social per a tota la població, però sobretot en el cas de les dones”.

Les llars encapçalades per dones també tenen més possibilitats de caure en l’exclusió, malgrat que la diferència amb els homes “va disminuint a mesura que augmenten les famílies en les quals la principal sustentadora és la dona”. En qualsevol cas, Carbonero afirma que “la crisi ha reforçat el model patriarcal de dominació i desigualtat”.

No tenir una feina fora de casa (tot i assumir les tasques domèstiques i de cures a familiars) du associada una dependència econòmica i, en la vellesa, una falta de pensió contributiva que agreujarà la desigualtat en la població anciana.

Població anciana

Segons dades extretes de la diagnosi que va presentar ahir l’Ajuntament de Palma per elaborar el pla d’igualtat, les dones representen el 70,12% de la població major de 85 anys de la ciutat i la seva taxa de sobreenvelliment supera en més de tres punts percentuals la dels homes. A més a més, el 70% de les persones majors de 65 que viuen totes soles a Palma són dones, un percentatge que puja fins al 77,6% a partir dels 75 anys.

Aquesta situació és greu si es tenen en compte altres qüestions igualment incloses en la diagnosi, com per exemple que el 60% de les pensions no contributives les reben les dones o que les pensions contributives dels homes són un 55% més elevades (cobren de mitjana 1.110 euros, mentre que les dones en reben 714), fet que deixa la població anciana femenina de la ciutat en una situació de major aïllament i vulnerabilitat social.