Balears 24/08/2015

“El 50% de la població del Rif aboca el plàstic a la natura”

L’ecologista marroquí Mohamed Andaloussi aposta per la cooperació internacional

J. Perelló / M. Pinya
3 min
Mohamed Andaloussi liderà una campanya d’èxit a Alhucemes. m. a.

PalmaMohamed Andaloussi és un dels ecologistes més coneguts i reputats del Marroc. És el portaveu d’Azir, una entitat conservacionista que té la seva seu a Alhucemes, a la regió del Rif. No ha estat fàcil contactar amb ell, perquè aprofita l’estiu per navegar per la costa del Magrib, una de les seves aficions. Des del port de Saïdia, una zona que ha “patit” una inversió mallorquina en forma d’apartaments i resorts de luxe molt criticada pels locals, parla amb l’ARA Balears i analitza la situació del plàstic al nord d’Àfrica. “Jo conec sobretot el cas de la costa marroquina, i una mica també el que passa a Algèria. En realitat, tenim un problema molt greu que té una explicació molt simple: al món rural es mantenen els hàbits de fa 100 anys, però amb un company de viatge per al qual no tenim tractament, que és el plàstic”, explica.

Això provoca, segons Andaloussi, que “milers de tones de plàstic són llençades diàriament al medi natural. Perquè, per exemple, a la meva regió, al Rif, els torrents i els riuets són vists com a clavegueres, i té certa lògica. En el passat, quan es moria un animal o quan havies cremat herba, es tirava tot als torrents. Era la manera de desfer-se de matèria que podia generar problemes si la conservaves a casa, però era matèria orgànica!”, exclama amb tota la intenció. “Ara, fan el mateix, amb el petit detall que ens trobam davant un material contaminant i que té conseqüències terribles per al medi ambient”.

Gràfic.

Andaloussi explica que una manera de retratar el que passa és visitar els tradicionals mercats, els socs. “Si vas allà, pots veure com les bosses de plàstic es regalen; són un detall que té el venedor amb el comprador. Ens trobam en una fase semblant a Espanya fa 25 anys: el plàstic és sinònim de desenvolupament, de prosperitat. I si li dius a un placer que no vols una bossa, et mira malament. I és curiós, perquè veus aquella persona amb la somera, una imatge tradicional, però amb pots de plàstic i bosses pertot que pengen”, relata.

Ciutats amb gestió

Si això passa al món rural, a les ciutats, “sense que sigui un model perfecte”, sí que està més resolt. Les principals urbs del Marroc tenen un sistema de tractament de residus, que en molts casos “encara és només d’abocament, sense altres projectes de reducció de plàstic i d’envasos en general”, però l’ecologista es mostra convençut que la gestió és molt millor que a la ruralia.

Alhucemes, un cas d’èxit

Si hi ha un cas que Mohamed Andaloussi coneix és el de la seva ciutat. Si històricament la gent del Magrib tirava el fems a la forana, allà “les nostres foranes són la mar”, explica. Al capdavant d’Azir aconseguí capgirar la situació i evitar que els abocaments a la mar continuassin. “Va ser un gran repte, no hi havia cap llei al respecte i era un fenomen nou”. El cas coincidí amb l’obertura del Marroc arran de la mort de Hassan II, i la seva ONG liderà una campanya pública per tancar l’abocador d’Alhucemes, a la qual s’hi sumaren els pescadors de la zona, que “arreplegaven més deixalles que peix”, recorda. La campanya va tenir èxit també gràcies a una altra coincidència, el fet que l’aleshores ministre de Medi Ambient era, precisament, d’Alhucemes i coneixia de prop com de flagrant era el cas dels abocaments a la mar. Finalment, a final dels anys 90 s’aconseguí construir un abocador controlat. “Fou un gran èxit”, assegura l’activista.

Els veïns d’Alhucemes des d’aleshores paguen una taxa per la recollida del fems. Emperò Andaloussi apunta que la idiosincràsia del Rif, amb molta població disseminada i on el 50% viu a les zones rurals, dificulta l’extensió d’aquest model i l’abandó de l’abocament descontrolat. “En aquestes zones els ajuntaments no tenen els mitjans per cobrar els imposts i, senzillament, no es fa. ‘D’on trec els doblers?’, es demanen els polítics”, explica.

La cooperació podria ser clau

El Fons Mallorquí de Solidaritat ha fet campanyes de suport al Marroc, com la que ja va tenir en el seu moment amb Azir. “L’intercanvi d’experiències, la formació de tècnics municipals i la creació de consciència seria una inversió que sortiria molt barata pels guanys que donaria als països i regions del nord del Mediterrani, com les Illes Balears”, conclou convençut Andaloussi.e

stats