Entre un 5 i un 10% de les persones majors pateixen maltractament físic, psicològic o econòmic, segons l'OMS

Els experts demanen més recursos legals, sanitaris i socials per abordar millor aquest problema



Fan falta més recursos públics i la implicació de la societat en el seu conjunt per poder abordar seriosament el maltractament a les persones majors, un problema en el qual es combinen factors culturals, educatius, prejucidis socials i condicionants econòmics. Aquesta és la principal conclusió de la taula-debat organitzada ahir pel Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears (COIBA) i moderat per la professora de la UIB Julia Gallo, que va reunir experts de diferents àmbits sota el lema: “Maltractament als majors: parlem clar”.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, entre un 5 i un 10% de les persones majors pateixen maltractament físic, psicològic o econòmic; però el perfil típic de la persona que pateix maltractament és més concret: dona, de més de 80 anys, amb una dependència física important, deteriorament cognitiu i amb la necessitat de cures de llarga evolució. “Són persones molt vulnerables, molt desprotegides, que no poden defensar-se, especialment del maltractament físic, sexual, de l'abús econòmic o de la negligència”, va explicar Carmen Sarabia, infermera i professora de la Universitat de Cantàbria.

Contràriament al que es pensa, són les llars on més es produeixen els maltractaments i, a les institucions, on es detecta”, apunta. Per les escasses xifres de què es disposa, és majoritàriament el familiar que en té cura, i no el professional, el que maltrata. Les xifres de denúncies són molt escasses perquè les persones majors són reàcies a denunciar els seus propis fills. “A l'Estat no hi ha legislació específica per a la protecció de la persona major, però es poden utilitzar les vies penal i civil existents”, va apuntar el tinent fiscal de la Fiscalía Superior de les Illes Balears, Ladislao Roig, qui va afegir que “no podem modificar el Codi Penal cada vez que sorgeix un problema. El que s'ha de fer és abordar-lo des de la via civil, que existeix, però a la qual es recorre poc”. Roig assenyalà que, així com els fiscals visiten i vigilen a les Balears els hospitals, no tenen recursos per fer el mateix en les més de 50 residències públiques i privades de les illes. “Falten recursos”, va dir, i també solucions. “Per a mí no és tan important si el maltractador va o no a la presó, si no quina opció li dono a la persona major maltractada: necessitam més residències, més ajudes”, va afegir.

D'altra banda, Carmen Pérez, infermera geriàtrica, va assegurar que falten professionals conscients i formats en la matèria i que el maltractament a les persones majors és un “problema de salut pública”. “Sovint, el professional ignora a la persona major, o l'infantilitza en la manera de tractar-lo”, va explicar. Per a la vocal de l' Associació d'Infermeres Geriàtriques de Balears (ABIGG) l'arrel del problema està precisament en la forma com veiem i tractem a les persones majors a la societat. Segons Pérez, els prejudicis i el tracte paternalista se situen en la base d'una societat que valora i lloa la juventut, i veu a les persones majors com una càrrega.

“A les persones cuidadores ningú les ajuda, ningú els ensenya. També necessitam recursos per ells. Que vingui un treballador social a casa, que em visiti la infermera, tenir un manual”, va reflexionar Sarabia, qui va afegir que el paper de les infermeres és essencial: “Nosaltres anem al domicili, coneixem l'evolució d'aquestes persones. Hem de preguntar més, encara que ens resulti incòmode. És el nostre deure”.

Les experts coincideixen en afirmar que cal abordar el matractament des de diferents àmbits: més lleis i mecanismes de protecció a les persones majors, més residències per acollir als qui vulguin o hagin de sortir de casa dels seus familiars per maltractament, més recursos sanitaris i sociosanitaris, i també més conscienciació professional i programes d'educació a la societat per millorar el tracte a les persones majors, reduir la discriminació per motius d'edat i les concepcions culturals tan arrelades. “S'ha de tenir coratge i valor per fer front al maltractament a les persones majors. És un problema social, de voluntat i de recursos de serveis socials”, va concloure Roig.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF