Una passejada matemàtica per Palma

PalmaLes matemàtiques no només són presents a les pissarres dels instituts o a les calculadores. Ens envolten. Amb l’esperit de visibilitzar el pes d’aquesta ciència en el nostre dia a dia, la Societat Balear de Matemàtiques (SBM) va iniciar fa uns anys, amb el suport de Cort, les rutes matemàtiques per Palma, una iniciativa que, tot i rebre una gran acollida, va patir els efectes de les retallades, que no deixen de ser restes. Dani Ruiz és un dels membres de la SBM que està intentant ressuscitar una activitat que “fa arribar a la societat una altra visió de les matemàtiques”. El professor destaca que recuperar les rutes matemàtiques podria ser una passa més per a la humanització de la disciplina.

Racons i precursors

La ruta transcorre pel centre de Ciutat i segueix les passes d’alguns dels precursors de les matemàtiques a Mallorca. Entre aquests, no hi pot faltar Ramon Llull, autor, entre moltes altres coses, del primer escrit en català que inclou nocions de combinatòria. A l’escalinata de la basílica de Sant Francesc, diu la llegenda que el savi va rebre una revelació divina quan perseguia a cavall una donzella malalta. Uns metres més enllà, el complex del convent de Sant Francesc demostra el valor que donaven els antics a les matemàtiques. En una de les capelles, s’hi poden observar les escultures dedicades a les set arts liberals. Tres d’elles (aritmètica, geometria i astronomia) estan vinculades a les matemàtiques. Al final del carrer Ramon Llull, hi podem trobar una estàtua dedicada a un altre precursor molt més desconegut. Jafudà Cresques fou un dels cartògrafs més destacats del segle XIV i els seus mapes eren molt apreciats. El 1375 va publicar, juntament amb son pare i mestre Abraham Cresques, l’ Atles català, obra mestra clau de la cartografia medieval europea. No només es reivindica el llegat jueu en la ciència mallorquina sinó també l’àrab. Les petjades dels introductors a Occident del número zero són ja molt minses a Ciutat, tot i que una visita als Banys Àrabs encara permet estudiar els singulars arcs en ferradura, símbol de la seva civilització. Les murades de la Seu permeten explicar la importància de les matemàtiques en la defensa de les ciutats quan la catapulta era una de les armes més temudes. Finalment, el passeig del Born és l’escenari d’una explicació pràctica de geometria a partir dels canvis de les formes que ha patit l’enrajolat. Matemàtiques pertot. Matemàtiques per a tots.

El centre de Ciutat, vist amb ulls de matemàtic

El rellotge de Cort

El mètode que feim servir per comptar les hores prové de Mesopotàmia, però no arribà a Cort fins al 1863. Fins llavors, diferenciava les hores de sol de les de fosca i, per tant, cada dia era diferent.

Arquimedes i les murades de la Seu

El savi grec fou un dels pioners de les matemàtiques i les seves aportacions foren cabdals durant més d’un mil·lenni. A banda dels seus estudis en geometria, va aplicar els coneixements a la defensa de la seva ciutat, Siracusa. Se li atribueix la perfecció de les catapultes, sense les quals no s’entenen les murades de Palma.

Les set arts liberals

En una capella del complex del convent de Sant Francesc, s’hi poden veure les escultures dedicades a les set arts liberals. Tres d’elles estaven vinculades a les matemàtiques. A la imatge, l’aritmètica.

Les geometries del Born

Al llarg dels anys, un dels eixos de la vida cívica a Ciutat ha acollit enrajolats de totes les formes. Un repàs històric a les seves formes permet donar una lliçó pràctica de geometria.