Publicitat
Publicitat

Les parets de Bellver reclamen memòria

Cort ofereix una exposició al Castell a partir de 20 de desembre per "contribuir a la reparació moral de qui va patir la repressió" durant la Guerra Civil a les seves cel·les

A les parets del castell de Bellver hi ha memòria. No només per allò que varen veure-hi dins, sinó també per allò que hi ha escrit. I de puny i lletra directa, avui, es pot fer un viatge cap als anys més foscs de l’Estat, aquella Guerra Civil que va tenir un caire notablement repressiu.

Bellver va ser escenari d’aquesta repressió. Presos amuntegats dins cel·les –se n’ha constatat la presència de 730, tot i que la xifra podria ser molt més gran. Infeccions. Fred. Feredat. I, sobretot, assassinats de presos polítics. L’Ajuntament de Palma, de la mà de Mutus, oferirà a partir de dia 20 de desembre una exposició a la Torre de l’Homenatge per recordar, precisament aquests presos.

La varen presentar ahir en un emotiu acte que va incloure la presència de familiars de les víctimes del franquisme que varen haver de passar els seus darrers dies a les cel·les de Bellver. “Desitjam fer un acte de reparació de memòria històrica”, va reivindicar el regidor de Cultura, Llorenç Carrió. Era una “obligació moral” i es traurà a la llum la història “més amagada” del castell. Carrió va recordar que a Bellver “s’han escrit algunes de les pàgines més brillants de la nostra història, però també ha estat l’escenari d’alguna de les més ferestes”.

L’equip d’investigació i els comissaris de l’exposició varen realitzar un treball de recerca per identificar el màxim de presos que varen estar tancats durant la Guerra Civil. I ho han fet a partir de les inscripcions que ells mateixos varen fer a les parets de tot el castell i que s’han concentrat sobretot a la zona nord del pati d’armes.

Tomeu Garí: “Mallorca patí una de les repressions més destacades”

“Més que un homenatge a persones que varen liderar el projecte polític, és un homenatge a totes les persones que varen patir la repressió d’una dictadura per defensar les seves idees”, va expressar visiblement emocionat Noguera. De passada, però, va aprofitar per enviar un missatge a l’estat espanyol, després de les polítiques preses en relació amb la situació de Catalunya. Sí que més explícit es va mostrar Carrió: “Avui més que mai els presos polítics continuen sent notícia”.

“Reparació moral”

Una de les comissàries de l’exposició, Aina Ferrero-Horrach, va explicar que un dels objectius bàsics és “contribuir a la reparació moral de qui va patir les conseqüències de la repressió”. L’equip de Mutus va estudiar les inscripcions que els presos anaven deixant a les parets de Bellver. Segons Ferrero-Horach, els guàrdies les devien consentir per veure si s’arribaven a incriminar. Les lectures que s’han pogut observar són, sobretot, de noms i llinatges acompanyats d’una data de naixement i una població. Curiosament, s’han trobat moltes mostres de gent d’Artà. També hi apareixen reflexions, operacions matemàtiques o registres de temps. Fins i tot, els mateixos presoners s’autoreferencien com a presos polítics.

A l’acte, hi varen assistir familiars d’Alexandre Jaume, Emili Darder, Andreu Crespí, Ramón Lacomba, Josep Julià i Maria Pascual, a més del pintor Gabriel Noguera. Joan Lacomba, familiar de Ramon Lacomba, va rebre aquest acte amb molta emoció.

Lacomba va subratllar l’emotivitat de l’esdeveniment i va enviar un missatge de sincera gratitud a les persones que treballen per recuperar la memòria històrica i la dignitat dels seus familiars. Andreu Crespí, fill del pres, va reivindicar que “les futures generacions coneguin els desastres que han fet les anteriors per intentar no repetir-los”. Els familiars varen cedir correspondència i materials dels presos que formaran part d’aquesta exposició.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF